Panoràmica des del mirador del dipòsit d’aigua d’Ullastrell -340 msm- (Vallès Occidental)

Com arribar-hi
Ullastrell està situat al quilòmetre 3 de la carretera BV-1203 de Terrassa a Santa Maria de Vilalva. El dipòsit d’aigua està situat al centre del poble, darrera l’església, i tenint de referència el sempre visible campanar, el lloc no té pèrdua.

Ullastrell ha estat el darrer poble del Vallès Occidental que ha conservat el seu caràcter agrícola, tot i alguna urbanització que hi han perpetrat. Situat sobre un carener de la modesta serralada Transversal Vallesana, el dipòsit d’aigua de la vila està condicionat (més o menys) com a mirador. No ofereix una vista de postal (i menys ara que hi estan fent el 4t cinturó) però des d’un punt de vista geològic és força interessant. Així, al sud es pot observar la serralada Prelitoral, del Garraf a la serra de Marina; al nord, la conca de l’Ebre amb Montserrat, Sant salvador de les Espases, can Torrella, l’Obac i Sant Llorenç; la serralada Prelitoral amb la serra del Bruc, la Creu de Saba, Puig Ventós, la Pineda i les Pedritxes; i entre ambdues, la depressió de l’Alt Penedès i el Vallès Occidental, de les que destaca la pròpia serralada Transversal Vallessana i el ventall al·luvial de la Riera de les Arenes, sobre la qual està situat Terrassa. Dins la serralada Transversal val la pena fixar-se els fronts de les graveres abandonades i actives que exploten els materials miocens, com la de Can Cabassa i l’enorme cicatriu del pla de la Llebre, on alegrement molts fòssils de vertebrats són destruïts.

Clot d'Espolla (Pla de l'Estany)

Com arribar-hi

Melianta és una urbanització del municipi de Fontcoberta crescuda al voltant de la carretera GIP-5121 de Banyoles a Esponellà (km 3). En direcció a Esponellà, a la sortida de la població a mà esquerra hi ha un petit polígon industrial. Entrant pel carrer Triops, al cap d’un centenar de metres us trobareu el Clot d’Espolla.
El primer cop que faig sentir a parlar de la llacuna del Clot d’Espolla (la Platja d’Espolla) fou en una classe de primer de carrera de la mà del Toni Obrador (l’Obrata pels alumnes). Feia referència a uns curiosos crustacis que hi viuen, els Triops cancriformis, que presenten certa convergència evolutiva als els trilobits. Són uns animalons de 2-3 cm, molt actius, carronyers i depredadors. Viuen en llacunes temporals i les seves postes poden aguantar anys i anys en espera de que la bassa s’ompli d’aigua. En algunes botigues d’animals i de joguines venen uns kits amb un aquari, ous, etc. per tal de reproduir-ne el cicle vital a casa. El cas és que jo volia fer-me amb alguns bitxets d’aquest i no vaig parar de donar la murga a un parell de companys de classe amb cotxe a veure quin dia fèiem campana per anar-hi. La veritat és que com a geòlegs de pro no els feia ni fred ni calor res que fos viu, i no fou fins una desena d’anys més tard, que amb els propis mitjans hi vaig treure el cap.
El Clot d’Espolla forma part dels sistema de sorgències que evacuen les aigües de l’alta Garrotxa, juntament amb el sistema d’estanys de Banyoles, el conjunt de llacunes de la Vall de Sant Miquel de Campmajor i el Fluvià i dolines de l’entorn a l’alçada de Besalú. El Clot ve a ser una mena de sobreeixidor del llac de Banyoles que només s’activa després d’una època de pluges fortes. Visitar-lo quan està sec és tant interessant com quan està ple. Els seu fons és un rascler desenvolupat sobre els travertins del Pla de Melianta, entre les esquerdes qual surt l’aigua amb força (els bullidors). Hi altres bullidors menors per la zona les aigües dels quals són reconduides pels pagesos vers sèquies i desguassos. Un canal, el rec d’Espolla, porta les aigües sobrants fins el riu Fluvià formant un espectacular salt en la seva desembocadura (salt que no he vist i que si algú te l’amabilitat d’enviar-me una foto li agrairé).
Fa uns 5 anys s’ha endreçat i senyalitzat el lloc situant-hi uns plafons informatius. El punt de vista geològic que ofereixen és superficial (al meu entendre). Malgrat els carinyo que els tinc als Triops, no hi ha manera de que situïn la gea al mateix nivell que lo viu, i més tenint el compte que el Clot és un fenomen geològic de primera magnitud. El que s’hi bellugui és un més a més.