diumenge, 4 de setembre de 2022

Un tast gràfic de les llibreres catalanes de Charles Lyell

Un dels projectes que més em motiva és divulgar el viatges de Charles Lyell a Catalunya l'estiu de 1830, doncs considero que té un alt valor històric i patrimonial. Si voleu conèixer detalls del viatge i del projecte podeu fer una ullada en aquest article.

El fruit d'aquest viatges cristal·litzà en el tercer volum de "Principis de geologia", on dedicà 11 pàgines i 6 figures a la Zona Volcànica de la Garrotxa.



I també un magnífic gravat a color dels volcans d'#Olot fet des de la Costa de Pujou. Lyell era un dibuixant magnífic! Avui seria un  @GeoloSketchers.

Tots els que feu camp sabeu que cada pàgina publicada implica moltes pàgines de llibretes, molts apunts i molts croquis. El viatge Lyell a Catalunya abasta tres llibretes de 88 pàgines (una de sencera i dues en part). Tres quaderns com aquest. I que hi ha a dins?


La primera llibreta comença a Tolosa de Llenguadoc i  acaba a Montserrat. S'hi esmenten indrets com, entre altres Mirapeis, Foix, L'Espitalet, Puigcerdà, Estavar, Sallagossa, Perpinyà, el Pertús, Figueres, Girona, Barcelona, Badalona, Martorell o Collbató.


La segona llibreta comença a Montserrat i acaba a Olot. S'hi parla de #Manresa, #Montserrat, #Castellgalí, #Súria, #Cardona, #Oristà, #Vic, el Ter, les Planes d'Hostoles, Lloret Salvatge, St. Feliu de Pallerols, el Croscat o el Sallent.


La tercera llibreta va d'Olot a Banhèras de Lushon. Esmenta indrets com #Castellfollit de la Roca, #Besalú, #Terrades, #Maçanet de Cabrenys, #Ceret, #Costoja, #Perpinyà o el Coll de Perxa.


Podríem parla de moltes coses. Donen per una tesi!  Avui sols faré un tast minúscul dels seus dibuixos.
La majoria de croquis són a llapis. En general, molt esquemàtics, fets en qüestió de pocs minuts. Aquí teniu, aquest tall de #Manresa l'anticlinal del Mig Món, a #Súria.

O aquest altre, del Coll del Pertús a Perpinyà.


En altres esquemes anava encara més a sac. Aquí interpreto la seva frustració en no trobar el volcà que li havien dit que potser hi havia a Lloret Salvatge. Tanta marrada per res!



Però de tant en tant, Lyell degué flipar de debò davant tant grandiós patrimoni geològic i va demostrar el seu talent artístic. Son dibuixos amb llapis i tinta, dels qual us en faig una petita selecció de quatre.
1. Montserrat des de la Calsina aprox.

2. #Cardona des de la Coromina.


3. Castellfollit de la Roca des del barri de Fluvià. El illot dibuixat ja no existeix. Quina llàstima!


4. I la meva preferida: el croquis que serví de base del dibuix panoràmic dels volcans d'#Olot que surt a Principis de Geologia. D'això se'n diu una bona postproducció!


dimecres, 25 de maig de 2022

Exposició de fotografia geològica "Les petjades del temps" (Manresa, Bages)

Excepcionalment no dedicaré l'entrada d'aquest blog a un espai geològic i us comminaré a visitar l'exposició Les petjades del temps, obra del geòleg, editor científic i geofotògraf català resident a Alemanya Alexis Vizcaíno. I afanyeu-vos per que val la pena i serà oberta tot just fins l'11 de juny!


L'exposició consta d'una quinzena de fotografies i un vídeo gravat amb dron de paisatges d'Islàndia: glaceres, columnes basàltiques, colades de lava, rius anastomosats, ventalls de grava... L'estil de l'Alexis oscil·la entre la fina línia que separa la fotografia documental de l'artística, tot i que des del meu punt de vista té més pes la segona faceta.

L'exposició és a la Casa Lluvià de Manresa, a tocar de la biblioteca municipal.

La idea central de la col·lecció del pas del temps geològic, un concepte que si ja ens costa als geòlegs de copsar i incorporar al nostre pensament en tota la seva complexitat, més encara de fer-nos entendre entre el gran públic. Aquesta idea és una constant en els textos explicatius que les acompanyen.


L'exposició compta amb la col·laboració del Museu Valentí Masachs de Geologia, que ha cedit algunes peces de roca per apropar de forma tangible les imatges.


L'autor durant la inauguració.
Us recomano fer una ullada a la web de l'Alexis, on a més podeu comprar les fotografies. Li seguirem la pista i li desitjo molt èxit!

dijous, 9 de desembre de 2021

El talús del Vilar (Bages): rèquiem pel patrimoni geològic gunitat

Farà una vintena d'anys, preparant un itinerari vaig trobar casualment un molt bon aflorament en una trinxera de la BV-1273 prop del Borràs (Bages). Com tantes d'altres de la zona direu, però amb el valor afegit de que estava en un punt amb poquíssim  trànsit, en un vial que s'havia obert a la dècada de 1990 sobre l'autopista Terrassa-Manresa  per salvar la comunicació entre Rellinars i l'estació de la RENFE de Castellvell i el Vilar. La roca era fresca, sense matolls ni enderrocs, amb un voral ben ample que permetia aparcar alguns cotxes sense molestar, fins hi tot un autocar. Sovint hi ha bons afloraments que fan de molt mal visitar per que no saps com apropar-t'hi i/o hi ha molt trànsit i és perillós. Aquest, en aquest sentit, era perfecte.

I també pel seu valor didàctic. Els dos talussos, nord i sud, d'una vintena de metres de desnivell, tallaven  més o menys perpendicularment la paleodirecció de transport d'uns cossos sedimentaris emmarcats en la fàcies distal del ventall costaner eocè de Sant Llorenç del Munt. 

En conjunt s'hi observava, en un domini d'estrats tabulars de gres i pelita corresponents a fàcies de desbordament, cossos de conglomerat i gres granodecreixents, de base erosiva que representaven reompliments de canal multiepisòdics. També les fàcies de desbordament contenien decoloracions i nòduls edàfics. 



Com valor afegit, des d'aquest punt es tenia una bona vista de paisatge de totes les diferents fàcies dels ventalls de Sant Llorenç i Montserrat, i a uns 300 m cap el Vilar hi havia un altre aflorament força bo de margues de talús i carbonats de plataforma. Amb una sola parada es podia fer molta història i em consta que d'uns anys cap aquí era un punt visitat en sortides universitàries, congressos, etc.

Parlo en passat, per que per desgràcia, aquest aflorament ha estat gunitat! I amb la mala sort (per a mi) que era el protagonista d'una parada en una guia que estic escrivint i ja m'han fotut! Vaig anar a fer-li fotos per millorar la qualitat... i em trobo això... Gagu'n tot!

He de pensar que no ha estat una acció gratuïta, que realment era necessari. No hi entenc prou de geotècnia per valorar-ho. Però és evident que s'ha perdut patrimoni geològic valuós pel seu interès didàctic. I això em porta a fer una reflexió de caràcter general.
Sovint a l'obrir infraestructures es creen afloraments que no són banals, que  priori  tenen valor científic o didàctic. D'alguns sabem segur que tindran una vida efímera, com els que es formen a l'excavar uns fonaments, obrir una rasa... I altres pot semblar que romandran per sempre. Però pot passar que a mig o llarg termini desapareguin per que s'han de cobrir, rectificar, o senzillament, per que la vegetació els acaba ocultant. 
Crec que és necessari que aquest patrimoni efímer o potencialment efímer tingui un seguiment que en part pot estar inspirat amb el que es fa amb el patrimoni arqueològic i paleontològic. 
Plantegem un cas pràctic. Fa cosa d'uns dos anys, es va rectificar el talús de l'AP7 a l'alçada de la Mina Berta (Sant Cugat) deixant a la vista un tall extraordinari d'estructures sedimentàries i tectòniques (que crec d'alt interès) en el Burdigalià típic de la zona. Això és un captura del Street view:


Podria ser que en el marc d'un treball de recerca en marxa, algú aprofiti l'avinentesa per que li encaixa en el seu estudi, però és una fantasia. O algú molt motivat li doni per treballar-se una nota en algun butlletí. Però això gairebé mai no passa. El que hauria de passar és que com a mínim hauria d'estar identificat i catalogat en un base pública, amb una fitxa estandarditzada que inclogui esquemes a mà i un recull fotogràfic de qualitat realitzat a diferents escales de detall, amb criteris clars que atenguin casuístiques diverses.
Qui hauria de manar fer, gestionar i rumiar els criteris d'aquest catàleg? En bona lògica, l'ICGC, de la mateixa manera que en la seva pàgina es poden consultar els sondejos. És una idea que els regalo.
I per assegurar-nos de que això es fa en tota obra nova, igual que succeeix amb el patrimoni arqueològic i paleontològic, per llei, hauria d'haver-hi un seguiment del qual l'empresa en fos corresponsable. Penso a més i a priori que això no ha de ser car de fer ni de mantenir..

Com ho veiu?

dimecres, 20 d’octubre de 2021

La Ruta Lyell: una proposta geoturística per a la divulgació i la didàctica del patrimoni geològic de Catalunya

 Tinc el plaer de compartir amb vosaltres l'article La Ruta Lyell: una proposta geoturística per a la divulgació i la didàctica del patrimoni geològic de Catalunya, publicat recentment a la revista Treballs del Museu de Geologia de Barcelona.

En aquest, parteixo d'un fet històric com és que a l'estiu de1830 Charles Lyell dugué a terme una expedició per terres catalanes amb l’objectiu de conèixer el vulcanisme olotí. El recorregut més rellevant partí de Barcelona i arribà a Ceret passant per espais naturals d’alt valor geològic i paisatgístic com Montjuïc, Montserrat, Súria, Cardona, el Lluçanès, la plana de Vic, el Cabrerès, la zona volcànica de la Garrotxa i el massís de les Salines. Com ell va dir:

«With a mule and a guide on foot, who knew a few scraps of French, together with a few sentences of broken patois, and Italian of my own, I got on without one misadventure through a glorious country for a geologist. Saw Monserrat, the salt mines of Cardona, Vich, and the volcanic district round Olot, and returned across the Pyrenees by Massanet to Ceret.»

Aquests país "gloriós per a un geòleg" val la pena ser vist amb els seus ulls. Defenso que la implementació d’una #ruta de llarg recorregut, a semblança d’altres camins temàtics, centrada en la didàctica de la geologia i la interpretació del #paisatge, tot resseguint les passes de dita expedició (Ruta Lyell), pot generar un producte original en la línia del turisme sostenible que aportaria beneficis socioeconòmics i culturals pels territoris que travessi i per al conjunt de la societat. També poso de manifest que per tirar endavant aquest projecte de forma òptima caldria la col·laboració sòlida i assertiva entre diferents actors geològics i ambientals, en especial, aquells que desenvolupen la seva activitat sobre el territori recorregut per la Ruta.

Espero que us agradi i que algun dia aquest projecte pugui passar de la lletra als fets. I sobretot agrair la confiança i l'esforç invertit als editors Yael Díaz-Acha i Vicent Vicedo Vicedo i als revisors Llorenç Planagumà Guàrdia i Enric Aragonès.