dilluns, 27 de novembre del 2017

El Tenerife que no surt a les guies turístiques: una ullada geològica a la Isla Baja del Daute

Tenerife és una illa hiperturística i molt accessible des del nostre país. Això fa que a l’hora de triar un destí de vacances més d’un amb esperit naturalista arronsi el nas enfront altres llocs menys concorreguts i trillats. És cert que Tenerife, que ja té de per sí una densitat de població molt elevada i dispersa, si li afegim el turisme de masses, l’impacte sobre el paisatge es fa notar. Sumem a això la poca cura per l’ordre i la polidesa típica del caràcter llatí (ni més ni menys que nosaltres) i tenim la cirereta de lletjor. Però si ets o tens ànima de geòleg això t’ho has de tirar una mica a l’esquena i fer de tardígrad explorant entre els porus. Recórrer els camins del Teide és com entrar al Valhalla de la geologia i val la pena pagar la incomoditat de la massificació. Jo us donaria quatre consells, però:
  1. Llevar-se ben d’hora ben d’hora, quan els canaris piulen i els humans dormen.
  2. Anar cap el març-abril, quan la vegetació està ufanosa i el turisme afluixa una mica.
  3. Al Teide, la immensa majoria de visitants es concentra en els mateixos punts movent-se sobretot amb cotxe. Són els espais més icònics, però no forçosament els més interessants científicament. Guies més denses com les del IGME ofereixen recorreguts per a gent una mica entesa.
  4. I per últim: hi ha espais que no tenen el carisma del Teide però són ben interessant. Mirant una mica per la xarxa hi ha un munt d’articles i literatura gris que poden complementar la vostra exploració tinerfenya per espais poc massificats, com és el cas de la Isla Baja, a la comarca platanera del Daute.
La Isla Baja és una plataforma litoral situada entre Garachico i El Rincón, limitada al sud pels penya-segats del basàltics del massís de Teno. S'hi localitzen els pobles de Garachico, Los Silos i Buenavista del Norte. Un incís geològic: Teno (la punta NO), Anaga (el “mànec” que la l’illa dibuixa al seu extrem NE) i los Roques del Conde (al centre-SO) són tres massissos constituïts per les roques més antigues de Tenerife (miocè) i en origen foren tres illes separades que el creixement de l’edifici Cañadas-Teide al mig uní en una sola. Al tractar-se de relleus antics estan fortament abarrancats i arriben al mar formant penya-segats de vertigen, com els turístics de Los Gigantes.


El basament de l’Isla Baja correspon a una plataforma d’abrasió formada sobre el massís de Teno i damunt d'ella es va aixecar posteriorment el volcà de la Montaña del Taco, que va vessar colades de lava en totes les direccions, però especialment cap al nord, guanyant terreny al mar i originant la zona de Las Almas i la Punta de Buenavista (on hi ha una torre de radiossenyals i que potencialment seria un lloc amb bones vistes sinó fos per la gran quantitat de deixalles agrícoles que hi ha abandonades arreu).
Sobre els materials de la Montaña del Taco s’hi superposen algunes colades procedents de cons situats a la part mitjana i alta del massís Teno i que van baixar pels barrancs fins a arribar a la plataforma litoral.
Esquema de la formació de la Isla Baja. El volcà de Montaña del Taco s'edifica sobre la plataforma d'abrasió o rasa mareal i les seves emissions guanyen terreny al mar.
Finalment, tingueren lloc dos episodis volcànics protohistòrics (Montaña de Aregume, a Los Silos, i de La Aguja, a Punta de Teno); i d’un històric (Montañas Negras, el 1706, a Garachico) completaren la construcció de la Isla Baja.
Us proposo un petit recorregut matinal per la Isla Baja parant a tres punts interessants que permeten copsar a grans trets aquestes estructures.


1. Montaña de Aregume. Aconsello començar des del cim de la Montaña de Aregume per tenir una visó de conjunt. És un petit con d'escòries, les colades del qual ni tan sols van aconseguir arribar al mar. El poblet de Los Silos, amb un centre històric pintoresc, ha crescut a redós seu (el volcà fa de paravent dels vents del nord) i en 10 minuts vas de la plaça major al seu cim.
De camí al cim hi ha algunes graveres que donen bons talls dels fins piroclastos estrombolians que constitueixen el seu con, amb restes d’antigues sitges excavades (“silos”, d’aquí el nom del poble), com l'estructura blanca que es veu a al dreta. Però el que és realment interessant són les vistes que s’albiren des del cim d’aquest petit turó tot i estar situat a tan sols uns 150 m sobre el nivell del mar. Per desgràcia l'entorn del cim és ple de deixalles i barraques mig abandonades.
Des del cim i mirant cap el el sud-est, cap a Garachico, ens trobem enfront el massís de Teno  amb la plataforma litoral formada per la Montaña del Taco guanyada al mar als seus peus. El front del massís és un paleo penya-segat que marca el límit de mar abans de les erupcions. Observant amb atenció, descendint pel tàlveg d'una vall penjada, s'observa una colada de lava amb les levées laterals i tot. Es tracta d'un emissió del volcà Tierra del Trigo. Aquesta colada assolí el mar i tot i que els cultius la desdibuixen es pot intuir el seu recorregut per que marca un perfil suaument elevat i bombat.

En groc la cresta del paleo penya-segat; en vermell la colada del volcà Tierra del Trigo.
Ara mirant frontalment cap el sud tenim una vista de la ruda topografia del massís de Teno. Després de més de 4,5 milions d'anys d'erosió del que era l'illa primigènia de Teno, s'hi han llaurat profunds i estrets barranc que salven un desnivell de 1.350 m en menys de 10 km!
La vall de la dreta és el Barranco de las Moradas, al peu del qual es forma un ventall al·luvial identificable pel perfil convex dels camps de conreu.
I cap a l'est destaca la silueta troncocònica del volcà estrombolià de la Montaña del Taco. Encara que és d'escassa importància com aparell eruptiu, és un exemple paradigmàtic de terreny guanyat al mar per un fenomen volcànic, doncs és el  responsable màxim de la formació de la plataforma basàltica de la Isla Baja.
Montaña del Taco. A l'interior del seu cràter hi ha un embasament artificial que dona servei als camps de plataners.
2. Punta de Teno. La Punta de Teno configura l'extrem NO de Tenerife. És un espai gairebé despoblat i fins no fa gaires anys, un dels secrets naturals més ben guardats de l'illa. No hi ha gaire lloc per aparcar i els caps de setmana, per evitar el col·lapse, cal deixar el cotxe abans dels penya-segats de la Punta del Fraile i agafar un minibús.
La illa baixa de la Punta Teno està edificada sobre les emissions de quatre volcans: tres sobre el massís de Teno que emeteren colades que baixen pel paleo penya-segat fins el mar (Montaña Chiñaco, Montaña Vermeja i Montaña de Teno) i un quart construït sobre la rasa marina: La Aguja.
Montaña Chiñaco (1), Montaña Vermeja (2), Montaña de Teno (3) i La Aguja (4).

La Aguja és un con estrombolià ran de mar fàcil de localitzar doncs el far està construït a sobre. El volcà és mig desmantellat per l'acció del mar i això ens permet veure'n les entranyes. De fet, hi ha un punt molt sorprenent on es veu l'apilament dels piroclast divergint des del punt d'emissió.
Les entranyes de La Aguja.
Una altra geoforma de la Punta de Teno que cal parar atenció són els glacis col·luvials adossats al paleo penya-segat i generats per escorrentia superficial propiciada en moments de crisis climàtiques pleistocenas subàrides que generen un intens fraccionament de la roca i proporcionen el material base que es mobilitza per l'acció de torrents divagants i esporàdiques i intenses i precipitacions.

Foto presa des de La Aguja. Adossats sobre el paleo penya-segat del fons es poden individualitzar perfectament els cons d'enderrocs. Al fons de tot, Los Gigantes.
3. Garachico. És un dels pobles més bonics de l'illa. L'erupció del Volcà de Garachico o Arenas Negras en 1706 ha estat el fenomen volcànic de major impacte econòmic i social ocorregut a Tenerife. És un volcà que té el centre emissor sobre el massís de Teno i que va emetre successives colades de lava que descendiren pel paleo penya-segat fins el mar. Pel camí van arrasar el llogaret de El Tanque i part del poble de Garachico, on va afectar cases, palaus, convents, l'església i el port. Els efectes d'aquest fet són visibles en el paisatge i en el poble mateix. Hi ha un article molt interessant on es descriu un bon itinerari urbà, Propuesta de itinerario geoturístico urbano en Garachico (Tenerife, Canarias, España), vist el qual jo no podria afegir res més!

Rera el poble es veu la colada del volcà Arenas Negras que descendir per la vessant de la muntanya i assolà Garachico el 1706.