dimarts, 31 de març del 2015

El pla de l'encavalcament de l'escata de les Pedritxes-La Pineda als Caus (Vallès Occidental)


En la literatura divulgativa sovint trobem un error que diu (o dona a entendre) que la farina de falla de Ribes Blaves i d'altres punts situats al llarg de la Falla del Vallès són producte de l'esfondrament del Vallès, és a dir de la mecànica distensiva que formà la fossa durant el miocè. Però això no és així. Aquesta farina de falla és paleocena i es forma durant una etapa anterior en que la falla del Vallès tenia caràcter direccional senestra, tal com demostra l'anàlisi de les estries de deformació dels blocs de roca atrapats dins la farina i altres indicadors.
Ribes Blaves, per si no sabeu a què em refereixo.
La pròpia mecànica transpressiva de la falla propicià l'emplaçament d'encavalcaments del sòcol mesozoic i paleozoic sobre la conca de l'Ebre, de tal manera que els plans d'encavalcament han d'arrelar amb la Falla del Vallès.

Esquema general de l'escata de les Pedritxes. La fletxa verda marca la situació de l'aflorament comentat (tall de l'ICGC)
Si això és així, seria possible trobar una farina de falla anàloga a la de Ribes Blaves a al base dels plans d'encavalcament paleozoics sobre els materials detrítics de la Conca de l'Ebre?

La resposta és que sí, tot i que per desgràcia no hi ha gaires bons afloraments on es vegi el contacte net. Però jo tinc localitzat un punt clar i accessible, de llibre. I de passada fem una mica d'itinerari geològic.
Mapa geològic de la zona (Cartografia ICGC). En groc la pista que va de la carretera de Rellinars als Caus i punts d'interès. Ordv: pissarres i esquist (ordovicià). EBbmp: formació Bretxes de la Torre (eocè). La trama taronja amb rodonetes són els conglomerats de Sant Llorenç del Munt (eocè).
Si aneu per la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, durant els primer 6 km travessareu les pissarres, esquists i metavulcanites ordovicianes de l'escata d'encavalcament de les Pedritxes-La Pineda. Uns metres abans del trencall que va a la urbanizació dels Caus trobareu que la litologia canvia i passa a la formació Bretxes de la Torre, formada per esbadregalls de cairells paleozoics i que és contemporània a l'emplaçament de l'escata d'encavalcament. Per desgràcia els sòls i al·luvions quaternaris i la vegetació no permeten observar el pla d'encavalcament.
Punt1. Formació bretxes de la Torre.
Detall de la inconfusible formació bretxes de la torre, formada gairebé exclusivament per cairells de pissarra.
Un centenar de metres abans d'arribar al km 7, a mà dreta hi ha un pista que porta a l'urbanització dels Caus, passant pels Caus pròpiament dits, un punt d'interès geològic descrit en una entrada anterior.

Punt 2. Surgència dels caus, situada en el primer nivell de conglomerats de Sant Llorenç, just per sobre de les bretxes de la Torre
La pista puja travessant les bretxes de la Torre primer, i després el conglomerats de Sant Llorenç, sempre vorejant l'encavalcament però sense cap aflorament clar.
Punt 3. Conglomerats de Sant Llorenç. El cabussament denota que estan afectats per la tectònica compressiva de l'encavalcament.
Un parell de centenars de metres abans d'arribar a la urbanització dels Caus trobem el pla d'encavalcament, de llibre.

Punt 4. La part rogenca inferior són les bretxes de la Torre, i el materials gris-ocre superior són pissarres i esquis ordovicians. En el contacte hi ha un nivell d'uns 25 cm de farina de falla.
Detall del nivell del farina de falla.
Una altra visió.

Parada 5. De nou, les bretxes de la Torre però amb una litologia una mica diferent a la del primer aflorament


dissabte, 7 de març del 2015

Xerrada "El patrimoni geològic de Terrassa. Tresors amb milions d'anys d'història"

Aprofito per convidar-vos a la meva conferència-xerrada "El patrimoni geològic de Terrassa. Tresors amb milions d'anys història" que tindrà lloc el proper 20 de març a les 19 h a la Biblioteca Central de Terrasssa.
El que vareu venir a la xerrada del novembre sapigueu que parlarem de moltes més coses. Us faig cinc cèntims del que explicaré.

Terrassa té un termes municipals força entens, de més de 70 quilòmetres quadrats. Alhora es troba a cavall de tres grans estructures geològiques: la Conca de l'Ebre (la vesant sud de Sant Llorenç del Munt), la Serralada Prelitoral (on destaca l'encavalcament de les Pedritxes-la Pineda) i la Depressió Prelitoral (en que part es troba reblerta per sediments miocens i en part per l'extens ventall al·luvial de la riera de  les Arenes). Aquest dos fets determinen una gran geodiversitat, i de retruc, potencialment força elements que es podrien catalogar com a patrimoni geològic.

El Catàleg d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya situa tres punts que es troben total o parcialment dins el terme de Terrassa: l'extrem SO del Parc de Sant Llorenç, amb Castellsapera i les Pedritxes i la succesió miocena de les Fonts de Terrassa-MontagutÒbviament una catalogació a nivell de país deixa fora molts punts d'interès comarcal i local. No existeix una catalogació com a tal i tinc el projecte personal de dur-la a terme (mico en mico i al meu aire, a estonetes lliures) i que finalment cristal·litzi en algun tipus de publicació guia o mapa del que tots en podem gaudir. Els seguidors d'aquest bloc ja coneixereu alguns d'aquests espais.

El terme municipal és molt gran, però el casc urbà també: som uns 270.000 habitants que sobretot estem assentats sobre el ventall de la Riera de les Arenes. Bé, i la meitat occidental i sud (Can n'Aurell, La Maurina, Roc Blanc, Can  Boada, Can Parellada...) sobre petits turons miocens. Això fa que una part del territori estigui ocult als nostre ulls, però això també fa que sigui un repte interessant trobar els rastres i restes del subsòl en la topografia urbana (rieres, terrasses, turons...)

De moment el que tinc és una llista informal. Aquí us l'enumero per per algú de vosaltres me'n vol suggerir més:
  • Castellsapera (cingles i avenc)
  • Conglomerats monogènics de Puig Codina-Turó de la Carlina
  • Mass flow dels Alts de la Pepa
  • Formació Bretxes de la Torre a la capçalera del Torrent del Llor
  • Les Foradades (cavitats)
  • Els Caus (surgència intermitent)
  • Superfície d'encavalcament a la Urb. els Caus
  • Metavulcanites ordovicianes de les Pedritxes
  • Ignimbrites bandejades de la Font de la Teula
  • Lutites grises cambrordovicianes de l'EUNCET
  • Metamorfisme de contacte a l'entorn del Parc Audiovisual
  • Pegmatites del Parc Audiovisual
  • Dolerites de la carena del Molinot
  • Falla direccional de Coll Cardús
  • Turó de Roques Blanques (mirador i restes de la pedrera)
  • Farina de falla de Can Font de Gaià
  • Farina de falla de torrent de Can Candi
  • Farina de falla de Can Ginebreda
  • Pedrera del Perrotet en conglomerats de la Base del Buntsandstein
  • Pedrera de Can Candi en gresos del Buntsandstein
  • Granitoid de de l'EUNCET
  • Badlands de Can Font de Gaià
  • Secció de ventall de la riera de les Arenes a la Gravera de Can Carbonell
  • Contacte per falla miocè/quaternari a Can Colomer
  • Terral de Can Carbonell
  • Falles inverses i directes en el miocè de l'IES Torres de Palau. Mirador
  • Gravera abandona de Can Boada
  • Diferents restes del traçat dels torrents que travessaven el pla de Terrassa (torrent del Palau, del Salt, el Bisbe, de la Maurina...)
  • Barres anastomosades a la llera de la riera de les Arenes
  • Terrasses del torrent de Vallpardís
  • Gravera miocena de Can Guitard
  • Quaternari del la Trincera del la RENFE a Torrebonica
  • Gravera de miocena del Pla de la Llebre
  • Gravera de miocena de la Creu del Conill
  • Terrals miocè de la Plana Freda de Can Missert
  • Miocè de Can Casanoves
  • Miocè al·luvial distal del Parc Vallès
  • Miocè de Can Bonvilar
  • Terral miocè de Can Poal
  • Captura de Rambla de Sant Nebridi
  • Jaciment plistocè de Vallparadís
  • Restes del torrent de l'Aucuba al barri del s. XX
  • Miocè "urbà" del turó de l'Argila-esglèsia de Sant Valentí
  • Secció de terrassa fluvial a Can Jofresa
  • Terrasses del riera del Palau a Can Guitard
  • Discordança miocè/antropocè a la BP-1503, a Can Jofresa
  • Discordança miocè/quaternari a la C-1415a, a l'Esparedenyera
  • Mirador de la Creu dels Tres Batlles
  • Mirador de Vista Alegre
  • Mirador del Horts de Can Casanoves
  • Riscos geològics al transvasament dela Riera del Palau
Contacte per falla miocè-quaternari a Can Colomer
Neotectònica a l'IES Torre del Palau
Restes de la pedrera de Roques Blanques
Farina de falla a Can Font de Gaià
Malgrat que és força extensa tinc força buits territorials. Hi ha alguns espais sobre els que tinc poc coneixement directe i dels qual m'agradaria rebre informació que serà d'agrair. Per exemple:

  • Hi ha alguna sèrie meta-sedimentària interessant a la zona de les Pedritxes-La Pineda?
  • Hi ha mineralitzacions remarcables en algun punt del terme?
  • Hi ha quelcom interessant a la zona de Can Bonvilar-Torrebonica-Els Bellots?
  • A la Carena del Ginard i la zona de Can Sales fa pinta que hi ha estructures tectòniques remarcables, tant en el paleozoic com en el contacte Prelitoral-Vallès.
  • Hi ha res a destacar a la zona de Can Amat de les Farines?
  • I a la zona de les Martines-Els Quatre Vents?
  • Sabeu on són els filons de quars que s'explotaven per fer vidre?
  • Teniu identificats riscos reològics rellevants (esllavissades, processos erosius...)
  • Sabeu si hi ha res d'arqueosísmica?
  • Teniu identificats panoràmiques geològiques?
  • Fonts que tinguin rellevància geològica
  • Etc.

En una hora de xerrada no dona per parlar tot això. En ella introduirà el concepte de patrimoni geològic, es descriurà a grans trets la geologia del terme de Terrassa i la seva geodiversitat, exposarà quina és la situació del seu patrimoni geològic i de la llista primera mostrarà una selecció d'uns 20 punts com a màxim.

Animeu-vos a venir i expliqueu-me coses!