Com arribar-hi
Des de Pals cal agafar la GIV-6205 cap els Masos de Pals i continuar fins al final, a prop de l’extrem sud de la platja de Pals (la platja del Racó, on abans hi havien les antenes de Radio Liberty). A la la plaça del Racó hi ha un aparcament, i seguint el camí de ronda passareu per la punta Espinuda, la cala Moreta i la cala de s’Illa Roja.
Em van recomanar aquest indret per anar-m’hi a banyar, però un cop allà vaig quedar molt sorprès per la seva geodiversitat i no entenia com anava el trencaclosques de roques i estructures. Per sort, la platja del Racó està catalogada com a EIGC i mirant la fitxa he entès alguna cosa.
En un espai relativament petit es troben els materials paleocens de la Serralada Transversal (Muntanyes de Pals) amb els paleozoics de la Serralada Litoral (bloc de son Ric del Massís de Begur). La diversitat litològica i estructural i l’abrupte relleu costaner configuren un paisatge molt atractiu amb uns quants afloraments de llibre, d'aquells que quedes bé si hi portes gent. Podem observar moltes estructures tectòniques, ígnies i metamòrfiques diferents, com ara plecs, falles, bretxes de falla estries de falla, foliacions, crenulacions, kink-bands, eixams de filons, estilòlits, dics clàstics, discordances…; una gran diversitat de roques com ara lampròfirs, granòfirs amfibolites, marbres, quarsites, cornianes, fil·lites, fil·lites pigallades, calcàries, gresos, conglomerats…; i pel que fa a la geomorfologia, formes com penya-segats, cales, tòmbol, illots, superfícies d’arrasament, despreniments, etc.
Al fons de la fotografia s’aprecien la barana del camí de ronda que ressegueix els sediments paleocens-eocens detrítics, grisos al sostre (conglomerats de matriu carbonatada amb restes de fauna marina) i vermells a la base (gresos) discordants sobre el sòcol paleozoic constituït per marbres dolomítics clars. En primer terme s’observa un marbre dolomític travessats per filonets de lampròfir en contacte mecànic amb les amfibolites, tot plegar afectat per un plec.
dijous, 28 de maig del 2009
divendres, 1 de maig del 2009
Tweet
Icnites de Collcardús (Vallès Occidental)
Com arribar-hi.
Les icnites es troben aproximadament a un centenar de metres de la sortida del túnel de Coll Cardús (carretera C-58), a mà dreta en sentit Manresa i es poden veure clarament en el talús, arran de la carretera. És una zona amb molt de trànsit i cal anar amb molt de compte si es vol parar en el voral.
Anant cap a Manresa, sempre m’havia cridat l’atenció un rosari de bonys que apareixien en la base d’un estrat subvertical de gres vermellós que aflorava al talús de la carretera. Serien unes icnites? Efectivament, una ullada a peu d’aflorament confirma el que sembla: unes 20 petjades marcades en la formació de la Salut de l'Ilerdià-Cuisià.
La manca de resultats fent una cerca a Internet em feien pensar que, malgrat la seva visibilitat, potser eren inèdites; però parlant d’això i d’allò amb una coneguda em va confirmar que un altre conegut seu n’havia fet un article poc després de la seva exhumació. La qüestió és que no recordava ni el títol ni sabia donar-me cap més referència. Estaré molt agraït si algú em pot aportar alguna dada al respecte.
Imagino que les icnites sortiren a la llum l’any en que es fer la carretera. Això vol dir que porten quasi 40 any a la intempèrie, i això em fa patir una mica, no només per que amb el pas dels anys es van deteriorant, sinó per que arribat el cas, es podria fer qualsevol obra de millora o ampliació de la carretera i endurse-les pel davant.
Animo a l’ajuntament de Vacarisses a que pregui nota del cas i valori aquest interessant patrimoni que té en el seu terme.
Les icnites es troben aproximadament a un centenar de metres de la sortida del túnel de Coll Cardús (carretera C-58), a mà dreta en sentit Manresa i es poden veure clarament en el talús, arran de la carretera. És una zona amb molt de trànsit i cal anar amb molt de compte si es vol parar en el voral.
Anant cap a Manresa, sempre m’havia cridat l’atenció un rosari de bonys que apareixien en la base d’un estrat subvertical de gres vermellós que aflorava al talús de la carretera. Serien unes icnites? Efectivament, una ullada a peu d’aflorament confirma el que sembla: unes 20 petjades marcades en la formació de la Salut de l'Ilerdià-Cuisià.
La manca de resultats fent una cerca a Internet em feien pensar que, malgrat la seva visibilitat, potser eren inèdites; però parlant d’això i d’allò amb una coneguda em va confirmar que un altre conegut seu n’havia fet un article poc després de la seva exhumació. La qüestió és que no recordava ni el títol ni sabia donar-me cap més referència. Estaré molt agraït si algú em pot aportar alguna dada al respecte.
Imagino que les icnites sortiren a la llum l’any en que es fer la carretera. Això vol dir que porten quasi 40 any a la intempèrie, i això em fa patir una mica, no només per que amb el pas dels anys es van deteriorant, sinó per que arribat el cas, es podria fer qualsevol obra de millora o ampliació de la carretera i endurse-les pel davant.
Animo a l’ajuntament de Vacarisses a que pregui nota del cas i valori aquest interessant patrimoni que té en el seu terme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)