divendres, 28 d’agost del 2015

El klippe de Can Torres (Vallès Occidental)

Un klippe és una massa rocosa aïllada que constitueix la resta erosiva d’un mantell d'encavalcament, en aquest cas del mantell d'encavalcament paleozoic de Castellar del Vallès-Matadepera. A l'entorn d'aquesta escata hi ha tres klippes més: la Serra del Brucs, prop de Collet del Pujol i prop del Collet de Mont-rodon, aquest darrers de dimensions molt reduïdes.
El klippe de Can Torres està format per materials l'ordovicià superior (Orva, IGCC, 2011), essencialment metavulcanites i en menor mesura, en el seu extrem nord, per roques metasedimentàries (no representades en la cartografia del IGCC, però si en la cartografia original d'Ubach, J., 1984).
Per arribar a Can Torres, situats a la Plaça Ajuntament de Matadepera, cal agafar el Passeig Àngel Guimerà cap a Carrer Camí Font de la Tartana. A l'alçada de la masia de Can Solà del Racó es converteix en un pista forestal en relatiu bon estat que porta fins la masia de Can Torres en uns 2 km. Però és molt més interessant seguir l'antic camí de Matadepera a Can Torres a peu (marcat en vermell en el mapa topogràfic), a llevant del Sot del Canyet i que passa per l'avenc de Can Torres.
A l'extrem SO del klippe, entre un bosquet d'alzines, hi ha una petita pedrera abandonada, probablement explotada artesanalment per bastir de carreus les construccions rurals de l'entorn. És un bon aflorament de materials metavolcànics, especialment de bretxes ignimbrítiques de composició riolítica.
Parada 1. Vista del front de la petita pedrera de materials riolítics.

Vista de detall de les les ignimbrites riolítiques. S'aprecien molt bé alguns cairells de fins a uns 15 cm.
La superfície del pla d'encavalcament sobre els conglomerats eocens és suboritzontal i es pot visualitzar en el terra de la pista d'accés a la masia de Can Torres, on a més, afloren nivells centimètrics de bretxes i farina de falla. El límit est del klippe amb l'eocè és mitjançant una falla normal.
Parada 2. Aflorament excepcional on s'aprecia nítidament el front pla d'encavalcament. A la dreta els materials paleozoics i a l'esquerra els conglomerats EBCm de la formació Sant Lorenç del Munt.
Detall del pla d'encavalcament on s'aprecia un nivell decimètric de farina de falla ocre-blavós.
Parada 3. Seguint la pista forestal cap el nord, a ponent de la masia, es possible observar de nou el pla d'encavalcament.

El klippe reposa sobre materials eocens de les unitats EBbmp, EBcm i ELcl (ICGC, 2011). Els primers corresponen la Formació la Torre i són especialment rellevants en tant i en quan corresponen a dipòsits de transport en massa relacionats amb l'emplaçament de l'encavalcament.
Parada 4. La pista que mena de Can Torres a Matapera segeuix en part un curiós nivell de la Formació La Torre d'un 5 m de potència.
Aquesta estructura forma un illot de materials silicatats fèrtils en un entorn de materials carbonatats permeables i secs. Aquest fet ha afavorit l'establiment històric d'activitats agrícoles fins el punt que el límit d'aquesta estructura coincideix aproximadament amb el dels antics camps treballats per la masia de Can Torres.
En un altre ordre de coses cal esmentar que la masia de Can Torres està inventariada en de catàleg de béns arquitectònics i arqueològics de Matadepera, on se li concedeix un nivell de protecció integral. La documentació més antiga és del s. XVII, però l'ocupació del seu entorn pot remuntar-se al principis de l’Edat Mitjana, en base a indicis arqueològics que requerien estudis específics encara no realitzats.
El dia de Nadal de 1704 un espectacular bòlid creuà el cel de Catalunya i es fragmentà en diversos meteorits que caigueren en els termes de Terrassa i Matadepera. Un dels trossos, en concret, a Can Torres (Aragonès, E. , 2008). Es un tracta d'un cas ben descrits pels testimonis contemporanis, que fins hi tot en recolliren algunes restes, per desgràcia estan en situació desconeguda.