El jaciment de Protoma rotífera de la Fundació Miró (Barcelonès)

Els pioners de la geologia catalana, els Faura, Almera, Lluís M. Vidal, Bataller, Chevalier i tants altres, es van trobar una Barcelona molt menys urbanitzada i unes Collserola i Montjuïc pelades. S’ho van patejar a consciencia, van trobar de tot i si bé moltes de les seves interpretacions avui ens fan somriure, queden les seves acurades descripcions de jaciments i afloraments avui ocults pel ciment i la vegetació; descripcions que ens continuen servint per omplir els forats del nostre relat històric. Bé, alguns jaciments ocults i altres esgotats per l’espoliació. Aquest és el cas que ens ocupa avui. I probablement sigui d'aquelles coses relacionades amb l'etnopaleontologia  que interessen al bon amic Heracli Astudillo (però això ho veureu al final).
Montjuïc és certament un turó singular. Junt amb el turó de Montgat, alguns punts dispersos a Santa Coloma de Gramanet i el mai vist (des dels ibers) Mont Taber, són els únics afloraments miocens del semi graven de Barcelona. Corresponen a ventalls al·luvials costaners que tenien l'àrea font a Collserola i a la Serra de Marina. El gruix principals d'aquests ventall són materials detrítics, però les transgressions del Mediterrani deixaren algunes falques marines molt interessants. En el cas de Montjuïc, a la zona del Morrot, hi un tall espectacular que permet veure tota la seqüència. 

Mostra un mapa més gran

De baix a dalt seria:

• Unitat de conglomerats i gresos del Morrot.
• Unitat de margues del Far (molt primeta).
• Unitat de conglomerats, gresos i lutites del Castell
• Unitat de margues de Miramar.
• Unitat de conglomerats, gresos i lutites del Mirador.

Montjuïc és una mola que té un  pendent suau més o menys estructural cap a terra, i la majoria del que trepitgeu quan hi aneu de visita correspon a la unitat de gresos i lutites del Castell, la de més entitat. Ara bé, com està tant intensament urbanitzada, fora de les antigues pedreres (Foixarda, Teatre Grec, Sot del Migdia...), sols queden alguns afloraments petits i dispersos, com a la part baixa dels Jardins de Laribal i aquest que ens ocupa, situat quasi davant la Fundació Miró. Però anem, a pams: com és la unitat del Castell?
La unitat del Castell té uns 93 m de potència i està constituïda majoritàriament per una alternança de gresos i conglomerats arenosos molt ben cimentats; tant ben cimentats, que han proporcionat els sòlids carreus de la Barcino romana i nombroses construccions històriques com el propi MNAC. Però també hi ha unes 10 intercalacions de lutites i margues grises i ocres, de poca potència, i que s'interpreten  com a dipòsits de platja (shoreface).

Aquests nivells  contenen fauna invertebrada diversa, però destaquen sobretot alguns exemplars magnífics de Protoma rotífera, un caragol marí tipus turritella que forní  col·leccions històriques.  

Esquema del jaciment. La línia puntejada marca el límit dels gresos (a sota) amb les pelites (ocres) a sobre. La part tramada correspon als esbadegalls.

Un dels indrets on encara es poden observar és a l'aflorament situat davant de la fundació Miró. Bastant amagat per les bardisses, les restes constructives i els esbaldregalls de pendent, a la base, al peu del carrer, om pot apreciar els durs gresos, i  per sobre, amb una potència d'uns 4 m, un bon aflorament de lutites arenoses ocres amb restes fragmentades de Protoma i altres mol·luscs.

Punt 1. Margues arenoses grises amb restes de gasteròpodes fragmentats.

Punt 2. Dau de pedra de Montjuic a la base.

Punt 3. Pelitres ocres amb restes de gasteròpodes i nòduls calcaris.

Punt 4. Entre els blocs caiguts de pelita arenosa de la corona del jaciment, es pot trobar algun exemplar prou sencer de Protoma.

Vull insistir en que no es pot agafar res. Ni es pot ni cal: sols mirar. No sigueu fetitxistes dels fòssils, que a casa vostra ni hi no fan res. 
Però també hi ha una altra curiositat, i és que en aquest mateix punt hi ha una font feta de pedra de Montjuic que té esculpida un caragol. He intentat esbrinar el nom d'aquesta font, però no ha estat possible. La lògica diu que deu ser la Font del Caragol (?) i que és plausible que sigui així pel que s'hi trobava abundosament en aquest punt... I és aquí on l'etnopaleontologia hauria de fer presència.

A la placa no hi ha cap nom... però això deu sent la Font del Cargol, no? Es nodreixi d'aigua tractada, però darrera d'ella, en una pared d'obra hi ha uns degotalls actius, i probablement abans hi havia una font natural.