diumenge, 18 d’abril del 2010

El pliocè marí del torrent de Benet (Baix Llobregat)

Article i fotografia cortesia d'Eric Baulenas 
El jaciment està situat a la població de Molins de Rei, concretament al barri de l’Àngel, i delimitat pels carrers Pep Ventura, del Llobregat i de la Mancomunitat. Aquest indret ha rebut diversos noms al llarg de la història, com per exemple, terral del Juventeny, el torrent de la Mariona o el jaciment del Tarc. 
La zona està formada per terrenys argilosos de color gris i groguenc, amb escassa vegetació, que es prolonguen des de dalt del turó per on passa el torrent de Benet, fins al carrer de la Mancomunitat (paral·lel a la via de tren). Les argiles grises proporcionen nombroses restes fòssils, principalment mol·luscs, però tambè s’han trobat restes de vertebrats marins i nombroses restes vegetals. A les argiles grogues afloren escassos mol·luscs, restes vegetals i pistes deixades pels organismes al substrat submarí.
Podem distingir dues zones, sent la zona 1 la de més interès paleontològic degut a la quantitat i varietat de fòssils trobada, i la zona 2 la de menys interès paleontològic.
La zona 1 està caracteritzada per les argiles grises i es situa a  la part més elevada del jaciment, limitant amb el Parc Natural de Collserola. Està separada de la zona 2 per una sèrie estrets i profunds xaragalls. La zona 2 està formada per argiles grogues i es situa a la part més propera al carrer de la Mancomunitat, paral·lel a la via de tren. La base sobre la que jeuen les argiles està constituïda per pissarres i calcàries del Paleozoic, pròpies de la Serra de Collserola.

Actualment la integritat de l'indret perilla a causa dels plans urbanístics de Molins de Rei i em consta que Depana s'ha mogut per mirar de que es preservi el màxim que es pugui.
Per últim recordar-vos que endur-se fòssils és il·legal. Mireu, feu fotos però no expolieu res.

dimecres, 7 d’abril del 2010

Gravera abandonada del meandre del Burés (Bages)

El Burés es troba a la confluència de les carreteres B-122 de Terrassa a Castellbell (km 22) amb la BV-1123 de Marganell a Castellbell. Hi ha una estació dels FGC (línia Barcelona-Manresa). Si vens amb vehicle particular pots deixar-lo a l’aparcament de davant del Café Burés (un casino d’aquells que no en queden) i anar a buscar el camí que per sota el Pont de Castellbell recorre per la base la cara interna del meandre. Arribaràs a una cruïlla de pistes on sovint hi ha cotxes aparcats, i immediatament trobaràs la gravera abandonada a la dreta del camí.
El propers dia 24 i 25 d’abril es celebrarà a nivell estatal el Geolodia. Enguany Depana i un servidor col·laborem en aquesta diada programant una sortida al meandre del Burés o de Castellbell, un indret que ja vaig comentar en un anterior article, però que ara aprofitant l’avinentesa us trec un altre cromo, una interessant gravera abandonada.
En el vol americà de 1957 no es veu, i a jutjar per l’edat dels arbres que hi creixen, no crec que porti més de vint anys abandonada. Tot i que no hi ha restes de maquinària i construccions (bé!), la gravera com a tal no s’ha restaurat i la vegetació a ocupat espontàniament el pla de l’explotació quedant prou discreta. Bé, cal dir que a la zona d'aparcament s’hi van abocar fa un parell d’anys, materials procedents de la reforma de la sortida de la C-55. 
Aquesta gravera explotava materials de la terrassa 3 (pleistocè superior) del Llobregat, a uns 25 m sobre el llit actual. La gravera tenia dues zones en les que s’extreien materials molt diferents. Així, el front sud està constituït per sorres fines de color ocre, amb estratificació planar o de molt baix angle, que denoten una zona de sedimentació tranquil·la: un d’aquells indrets on no seria estrany trobar alguna resta de vertebrat. De moment, els abellerols hi fan niu.
En canvi, la zona situada vers el front del meandre (la de la foto), en els Camps del Castell, està constituïda per graves grolleres molt arrodonides amb estratificació encreuda planar i en solc, típiques d’una point bar.
La gràcia d’aquesta gravera està en que les estructures es veuen molt bé, permeten observar de manera neta una terrassa fluvial i pinta prou interessant com per fer un estudi més detallat i publicar-ne un article.
El meandre del Burés es un indret reconegut per la seva riquesa faunística i de tant en tant s’hi han esmerçat recursos construint, per exemple, un aguait, refent alguna bassa o senyalitzant els camins. Fora bo que en properes inversions també es tingués en compte el patrimoni geològic, i per exemple, s’adeqüés la gravera per a la seva observació.
Ens veiem al meandre!