Com es van formar els Pirineus? Com funciona l'estany de Banyoles? Són preguntes que sovint ens fem les persones inquietes i a les quals respon la geologia. Paradoxalment, és difícil trobar satisfacció a aquestes preguntes a un nivell divulgatiu i rigorós. Aquest bloc vol contribuir a la divulgació de la geologia de Catalunya.
Però, que és el patrimoni geològic? La Declaració de Digne (Occitània, 1991) el defineix com «el conjunt de recursos naturals, en general no renovables, siguin formacions i estructures geològiques, formes del terreny o jaciments paleontològics i mineralògics, que permeten reconèixer, estudiar i interpretar la història geològica de la Terra i els processos que l'han modelat fins a la seva actual configuració».
D'aquesta definició s'extreu una idea que considero molt important, i és el caràcter històric d'aquest patrimoni, que li confereix un valor no solament de bé científic i natural sinó també cultural, perquè és una memòria de l'evolució de la Terra en general i del nostre paisatge més proper en particular. Salvant totes les distàncies, aquest georecurs equival al que representa un jaciment arqueològic per la història humana. Reivindico que cap persona culta que es consideri coneixedora del seu entorn natural i històric, ho és si no incorpora aquest coneixement al seu bagatge.
Sobre mi
Tinc bastants records de la meva infància primerenca. Quan tenia tres anys la meva germana gran em va passar el seu llibre de ciències naturals, un llibre ple d'imatges extravagants i magnètiques. El record és tan vívid que no tinc cap dubte que això va despertar el meu interès per la Història Natural.
Per a un nen de classe obrera en una ciutat industrial, no hi havia moltes oportunitats d'entrar en contacte amb la natura, però els meus pares tenien un hortet i em van apuntar a un esplai bastant excursionista. De l'hort i la muntanya em portava a casa tota mena de coses orgàniques.
Als animalons i les fulles seques es van sumar les pedres, i al cap de poc, els van substituir. Als 11 anys volia ser geòleg, i a vuitè d'EGB, amb uns companys de classe, fundàrem la Societat Geològica de Terrassa, que va durar tot el BUP i COU. Vist amb perspectiva, potser érem uns geeks innocents, però he de dir que actualment tots som adults funcionals.
I clar, vaig estudiar geologia. Després d'un curt periple investigant i tesinant em van oferir donar classes de secundària. Per a molts ciutadans l'escola serà l'únic contacte que tindran amb la ciència i val la pena fer-ho bé.
La bomba va ser quan un amic em va oferir organitzar unes sortides de geologia per a una entitat ambientalista. Això sí que mola! No hi ha res com veure la cara de la gent quan detectes que en el seu cervell es visualitza que allà, en aquell paisatge quotidià vist mil vegades, hi havia un mar, un volcà, un pantà amb hipopòtams... Aquestes sortides al camp són les que alimenten moltes de les entrades d'aquest bloc.
Avui sóc un freelance que es dedica al patrimoni geològic, les sortides guiades i a la creació de continguts. També omplo l'olla com a editor científic. En certa manera estic tancant un cercle: el nen que es va apassionar per la natura amb un llibre escolar, després els va usar per explicar-se i ara els fa. I amb sort, un llibre vell anirà a les mans d'un crio inquiet i voldrà ser geòleg, paleontòloga...
Per saber-ne més podeu fer una ullada al meu web