La Font del Lleó es troba al centre de la població de Caldes de Montbui, a la plaça del Lleó. No té pèrdua.
Però farà mig any va sortir un breu a la premsa local terrassenca explicant que una companyia australiana havia représ les prospeccions amb l’objectiu d’explotar aquesta energia. Una mostra més de com el nostra país encara pesen massa els models de desenvolupament premoderns.
Un indicador del potencial geotèrmic d’aquest racó de món és la Font del Lleó, una surgència d’aigua hipertermal que brolla a ni més ni menys que 74 ºC, la temperatura més alta de l’estat Espanyol i una de les més altes d’Europa. Aquestes aigües com a mínim s’exploten des de l'època romana, quan es construïren les termes encara conservades. De fet la surgència no és directament observable, ja que l’aigua està canalitzada per una galeria molt antiga que no es pot transitar sense un equip especial.
Des d’un punt de vista geològic, la surgència (no la font) està situada al límit de del depressió del Vallès amb la prelitoral, que en aquesta zona posa en contacte el miocè detrític amb els granits.
Fins a mitjans de la dècada de 1970 es pensava que les aigües procedien de l’alliberament d’aigües magmàtiques, però els estudis isotòpics revelaren de que tenia un origen meteòric realimentat principalment des del les graves miocenes, i en molt menor mesura, del granit fissurat. Aquestes aigües s’escalfen gràcies a un sistema geotèrmic profund, que assoliria 110 ºC.
La font del Lleó és un exemple de com un fenomen hidrogeogeològic es divulgat des de tots els vessants (arqueològic, històric, arquitectònic…) menys el geològic. Fins hi tot la informació sobre aquest aspecte que hi ha al museu Thermàlia és clarament insuficient, i en canvi el la gènesi de tot plegat té prou ganxo com per fer-ne una divulgació de més nivell.