Farà ja una desena d'anys que vaig muntar una sortida per Sant Llorenç del Munt. En aquestes circumstàncies vaig conèixer en Roberto Espínola, un geòleg dels que porten el camp a la sang i que també estava motivat en organitzar sortides divulgatives. I des d'aleshores no ha parat. Tothom que ha anat a algun itinerari seu em destaca el seu entusiasme i saber fer. Ja ho sabeu. Si voleu vici del que reparteix, estigueu al cas de les activitats d'Itineraris Geològics. I aquest Nadal en Roberto ha contribuït a la defecació del meu tió enviant-me un parell d'obres on és autor i que m'han fet content. Reitero des d'aquí el meu agraïment. I anem-les a veure.
La geologia i la mineria al Baix Llobregat (Ferran Climent, Roberto Espínola i Josep M. Mata-Perelló (coord.)).
Entre els anys 2000 i 2004 la Generalitat publicava l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Fou un primer pas necessari per valoritzar el nostre patrimoni, però passats 20 anys cal anar més enllà. I una d'aquestes coses és, a part d'actualitzar-lo i millorar la feina feta, és baixar a un segon nivell territorial, és a dir, a la comarca, al municipi (o a l'espai natural), com passa amb altres elements patrimonials naturals, històrics, arqueològics o arquitectònics indexats en els POUMS i altres documents d'ordenació local.
Aquí hi ha molta feina a fer part part dels geòlegs. Plorar és una pèrdua d'entropia. No ens trucaran a la porta. Cal tenir iniciativa. Cal parlar amb tècnics i polítics i implicar-se en els centres d'estudis locals. Cal anar amb obres com aquestes que us presento i dir-los, ep goita, que altres ja ho estan fent! Vosaltres no?
I cal fer els catàlegs amb rigor científic, aplicant criteris de valorització estàndards a les realitats locals. Això, certament, és una feina que cal encarar de forma definitiva: un sistema unificat per entomar el patrimoni a escala local. En aquest sentit, com a resident també d'una comarca metropolitana, el Vallès Occidental, vull explicar dues qüestions que considero importants: la primera és que en espais tant intensament antropitzats els elements patrimonials poden desaparèixer en qualsevol moment i de vegades, sense que ni tant sols n'hagi quedat constància; i el segon, és que elements que podríem considerar comuns o científicament poc significatius i que en altres espais estan més i millor representats o tenen un alt valor científic, aquí, donada l'alta densitat de població, tenen un alt valor didàctic per que són accessibles a molta gent sense haver-se de desplaçar a grans distàncies. I aquests aspectes crec que en aquest treball estan ben enfocats.
Doncs l'any 2008 el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat encetava la que seria la seva vuitena obra de recerca col·lectiva dedicada al patrimoni geològic i miner. Una obra de 230 pàgines que ha requerit de 12 anys de feina intensa i que ha cristal·litzar en la identificació de 50 punts.
Podem dividir el llibre en tres parts. La primera consisteix en una introducció divulgativa de la geologia de Catalunya i el Baix Llobregat. La segona, ja més concreta, sobre la mineria al Baix Llobregat posant especial atenció al que és un dels fets més interessants i rellevants a escala internacional: la mineria de la variscita. I la tercera part, la catalogació en sí de 50 indrets. Òbviament alguns ja eren recollits en l'IEIGC (Riera de Sant Jaume, Ribes Blaves, les Escletxes...) i calia sumar molts d'altres al Garraf, Collserola, el delta del Llobregat o el Montserratí. Cada fitxa consta de la seva localització (amb l'ajuda d'una ortofoto) i una fotografia representativa, els accessos, el context geològic, una valoració, un descripció de la gestió que se'n fa així com propostes d'us i la identificació d'altres elements extrageològics que l'enriqueixen.
El Montserratí des de Sant Salvador de les Espases. Un Pirineu de butxaca a l'àrea metropolitana. |
Itineraris del patrimoni geològic i miner del Baix Llobregat (Roberto Espínola)
Aquest llibre vindria ser un complement lògic de l'anterior: val, al Baix teniu tot això. I com hi accedeixo? Com ho interpreto? Quin relat li dono? Doncs amb una guia d'itineraris de 304 pàgines. Concretament 7 itineraris que que transiten per les diferents unitats morfoestructurals de la comarca: el Garraf, Collserola oest, Serralada Prelitoral-Fossa del Vallès-Penedès, Conca de l'Ebre i vall del Llobregat. Si trobo a faltar quelcom és el front i la plana deltaica del Llobregat.
La guia, certament és molt completa i té tres coses a mi m'agraden molt: la primera és la bona descripció dels accessos a les parades (en una comarca tant intensament urbanitzada de vegades és fàcil perdre's entre tanta via ràpida, polígon i urbanització); la segona són les panoràmiques interpretatives i la tercera és més intrínseca que extrínseca: posant en valor la natura de l'àrea metropolitana, aquest natura de km 0, contribuïm a la seva estima, a la seva preservació i a treure pressió als "espais emblemàtics", cada cop més massificats.
Si esteu interessats en aquestes recomanables obres podeu posar-vos en contacte amb el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
I per últim un prec als lectors d'aquest bloc: amb els anys estic procurant fer-me una biblioteca d'itineraris, guies i altres obres divulgatives sobre la geologia catalana. No sols per tenir-les, que també, sinó per poder-les explicar i difondre. De vegades me n'assabento a pilota passada i altres em trobo que és molt difícil aconseguir-les. Doncs si mai feu com en Roberto i em doneu un cop de mà, n'estaré molt agraït.