De visita al lagerstätte del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)

Un cràter de 650 m de diàmetre amagat a la vista de tots

Eren coneguts de fa molts anys els petits afloraments de materials volcànics a l'entorn de Caldes de Malavella, com a mínim des de l'any 1882, gràcies en Lluís Maria Vidal. Alguns semblaven no tenir gaire context, com els piroclasts del talús de la via del tren. També el mateix Lluís María Vidal havia observat dipòsits lacustres; i molt més tard, l'any 1951, en Llopis Lladó hi va trobar restes de fauna de grans vertebrats. Faltava lligar tot això. I això ho lliga l'any 1999 la geòloga Montserrat Vehí quan conclou que al seu poble s'amaga un maar i publica Un edifici volcànic inèdit a Caldes de Malavella (la Selva, Girona). La pròpia Montserrat, en el decurs dels treball de camp, va trobar restes fòssils que van motivar als investigadors del IPHES Gerard Campeny i Bruno Gómez a iniciar una recerca que ens ha portat al que avui és un dels millors lagerstätte pliocens d'Europa i un bon exemple de socialització de la geologia. 

Però anem a pams. L'any 2003, Montserrat Vehí et al publiquen dins al col·lecció Dialogant amb les pedres (UdG) Itinerari Geològic per Caldes de Malavella, guia que em motiva a treure-hi el cap i a conduir un parell de sortides guiades. Però aleshores encara no s'hi excava. Per això em vaig posar més content que un teenager amb un iphone nou, quan un dels geòlegs que participen en la recerca, en Pablo Rodríguez-Salgado (@PLowstand) en va convidar a visitar les excavacions aquest octubre. I encara més si podia saludar un vell company de llicenciatura, l'Oriol Oms, un dels geòlegs principals implicats en la investigació.

 La rasa d'aquesta campanya al Camp dels Ninots.

Anem a talls

La recerca paleontològica i arqueològica s'engegà sota el paraigües d'un projecte més ampli anomenat "Estudi de dipòsits plioquaternaris de la comarca de la Selva i la vall mitjana del Ter". En aquest estudi s'han localitzat molts assentaments paleolítics; el problema és que són superficials i no hi ha context estratigràfic i en canvi, un cràter colmatat de sediments lacustres d'uns 3 Ma era molt prometedor. I així, el 2003 comença una recerca multidisciplinària geològica, paleontològica i arqueològica en la que intervé gent del IPHES, l'ICREA, l'UAB, etc. que ha donat resultats excel·lents.

Un jaciment d'aquestes dimensions no es pot excavar de cop i el que s'ha fet es dividir-lo en sectors que, per una gestió més pràctica, coincideixen amb els límits de les finques dels pagesos. Els pagesos reben una compensació per tenir una part del terreny en guaret i la veritat és que tots s'hi han posat bé, fins hi tot amb algun s'ha fet bona i peculiar amistat. No oblidem que la majoria del terreny paleontològicament fèrtil són conreus. 

A cada campanya, quan comença el bon temps, es selecciona un rectangle d'uns 400 m quadrats (uns cops més, altres menys) en funció de sondejos mecànics i geofísics previs. Primer una màquina retira el primer nivell llaurat, estèril i remogut, i tot seguit s'inicia una excavació manual en base a una quadrícula cartesiana xyz d'1 m. Les capes es van "desmuntant" una per una, i quan la campanya acaba, es torna a omplir amb la terra retirada i es pot tornar a cultivar. Podeu seguir el dia a dia de les campanyes al seu twitter.

Catàstrofe!

La qualitat de lagerstätte d'aquest jaciment es deu al fet de que s'han trobar esquelets sencers i en connexió anatòmica. Ja la campanya de 2004 es va trobar un bòvid (Alephis tigneresi) al que han seguit altres mamífers com rinoceronts (Stephanorhinus sp o potser Lartetotherium sp) i tapirs (segurament Tapirus arvernensis). Pel que fa a la resta de vertebrats sencers i en posició de vida destaquen la tortuga d'aigua Mauremys leprosa, peixos ciprínids (cf. Leciscus), granotes i tritons. I del rentat dels sediments, restes de rosegadors i altres micromamífers.

Reconstrucció a escala 1:1 d'un adult i una cria de Tapirus arvernensis situades en un recorregut divulgatiu a l'aire lliure al voltant del maar. Es una espècie molt propera al tapir asiàtic i per això se li ha adjudicat el seu patró de color.

Mòmia de Alephis tigneresi al laboratori en procés de restauració.

Mòmia de Mauremys leprosa.

Restes d'un peix in situ.

Com és que es troben bèsties d'aquestes dimensions en condicions de fossilització tant excepcionals? Talment sembla que hagin estat víctimes d'algun fenomen catastròfic i periòdic (doncs les restes apareixen en més d'un nivell) i no mostren senyals de carronyeig. La teoria més acceptada pren com a model un altre maar, el del llac Nyos (Camerun), allí l'any 1985 es va produir una emissió massiva y sobtada de CO2; un gas tòxic més dens que l'aire que va provocar per asfíxia la mort de centenars de persones i bestiar. Això està molt ben explicat al Sota Terra de TV3 dedicar a aquest jaciment. Els animals que es trobaven la riba del llac, morts, surarien inflats i acabarien caient al fons.

Però queden preguntes per resoldre. L'òbvia, que vaig formular allí mateix és, perquè no hi ha restes de carnívors? No són pas immunes al CO2. Hi ha altres hipòtesi a considerar, com ara que les hecatombes podrien produir-se a causa d'algun bloom d'origen biològic que afectés a unes espècies i a altres no; recordeu, per exemple, la mort sobtada de més de 350 elefants aquest estiu al ventall al·luvial del riu Kavango, o com va passar el 1997 amb la mort fulminant de dos terços de la colònia de vells marins de Cap Blanc a causa d'una marea vermella. O la de 1,5 milions d'Homo sapiens en el que porten d'any a causa d'un virus de rat-penat. Apassionant, oi?

Les capes de la Comtessa

Un tall en aquest jaciment és d'un virtuosisme de detalls quasi barroc. En un ambient lacustre tancat, anòxic i tant extraordinàriament mancat d'energia, l'estratificació és extraordinàriament fina i qualsevol estructura que l'alteri és informació pura.

• El component majoritari son lutites clares amb una laminació mil·limètrica formades per decantació d'aigües tèrboles; constituïdes per minerals del grup de les argiles i diatomees contenen nombroses marques de restes de fulles. Una característica curiosa d'aquestes lutites que quan són seques, són extraordinàriament clares, poroses i lleugeres.
• S'hi alternen capes de sorra molt fina procedents de l'aixaragallament dels marges del crater (no oblidem que es tracta d'una conca endorreica).
• I el tercer components són slumps i turbidites producte de la remobilització dels propis sediments lacustres.

  

  Les capes més clares corresponen a les lutites i les línies més fosques, centimètriques, a la sorra. 

El nivell caòtic i ondulat de la zona mitja de la imatge correspon a un slump.

Per altra banda, s'hi troba un quart component petri que és el que dona nom al volcà: nòduls (ninots) d'òpal. Tot i que se'n poden trobar en superfície de mida centimètrica, a les excavacions surten plaques de mida de decimètrica a mètrica fruit de la impregnació del sediment. Ara bé, l'òpal no és un component al·lòcton, sinó que apareix gràcies a un procés postsedimentari lligat a la circulació d'aigua en un context hidrotermal. I sembla que en bona lògica hi ha més òpal al voltant de les fractures, algunes corresponent petites falles i altres a esforços dúctils lligats a esllavissades.

Es treballa sobre el sostre dels estrats, capa a capa com en una Comtessa.

A la part central inferior de la foto s'observa un petit salt de falla que es pot seguir en superfície fins la lona que hi ha en segon terme. A la dreta de la fractura hi ha un nivell silificat.

Una altra visó de la  fractura.

Socialitzar

Una cosa que s'està fent molt bé es socialitzar aquest coneixement. La meva percepció és que l'equip científic està satisfet del suport rebut, també de l'ajuntament, que ha fet que aquest jaciment i el volcà esdevinguin un patrimoni popular entre els caldencs. A tall d'anècdota dir que l'equip de recerca s'allotja en una mena d'alberg municipal en el mateix edifici que fa de museu i laboratori de l'excavació i que cada any li toca a un restaurant del poble fer de fonda de l'equip. Sembla una cosa menor, però la presència quotidiana dels científics fent "despesa de km 0" té un impacte social més positiu que si tiressin de càtering de macarrons i santjacobos d'una empresa de serveis. 

Per altra banda, les escoles i els ciutadans en general visiten habitualment l'excavació. Per contra, resulta poc explicable com l'empresa més gran del poble, Vichy Catalán, no s'hagi avingut a patrocinar mai res. I això que exploten un recurs geològic termal, relacionat amb el jaciment! Be que posen molts diners en  el patrocini d'equips esportius. Ho trobo tant ranci i tant Barcelona '92 bandejar la ciència per abocar diners en l'esport que em pregunto per l'edat de les persones responsables de decidir-ho.

És particularment interessant el recorregut senyalitzar amb plafons al voltant del maar. La informació, a part de ser clara i visualment atractiva (els dibuixos són del gran Mauricio Antón), està ben pensada i cerca un equilibri entre la informació orientada al gran públic i l'orientada la públic entès. No és gens fàcil.

Noti's la mascareta a terra, signe dels nostres temps.

A Caldes hi ha un petit espai museïtzat, que en un futur s'ampliarà i que comparteix continguts amb patrimoni arqueològic i històric local. Alguns dels artefactes són realment originals i interessants, com la reproducció a escala 1:1 d'un angle d'una excavació.

Model del maar del Camp dels Ninots.

Al mateix edifici hi ha el laboratori, que té un gran finestral i que es pot observar durant la visita. I és que tant interessant és el fruit de la recerca com fer la recerca en si.

Podria fer-ho més llarg, però de moment ho deixem aquí. Voldria que aquest breu article també fos una petita contribució a la socialització d'aquest patrimoni. Que els científics s'expliquin a les xarxes és bo, i també és una bona iniciativa que els investigadors obrin les portes a gent que té un canal a youtube, fa un podcast, o manté un senzill blog com aquest. I jo molt content de que em convidin, d'aprendre coses noves i d'explicar-ho. No us talleu: convideu-me i ensenyeu-me què feu si em veieu útil!

A reveure, Pablo & Oriol!