divendres, 10 d’abril del 2015

Conglomerats ordovicians de la Molina (Cerdanya)

Dins del catàleg d'espais d'interès geològics de la Generalitat trobem regions tant grans com tot Sant Llorenç, plenes de geodiversitat; a espais de no més d'un parell o tres de metres quadrats com el que ens ocupa, amb un interès molt concret. Pel que fa a importància científica ja veiem que la mida no importa.
Això em fa pensar amb una facècia que explicava un profe meu (no se fins a quin punt certa, fins a quin punt per fer la gràcia o fins si tot, fins a quin punt inspirada per vapors inspirats). Deia, que passejant pels Pirineus un geòleg belga o neerlandès, l'home, es va emocionar com un nuvi en trobar no se quin aflorament de quatre pams a partir del qual un compatriota seu feia molts anys havia tret conclusions súper importants per desentrellar la tectònica de la serralada. Cert o no, jo crec que si ets un ciutadà del Benelux, tot el que sigui anterior al quaternari i aixequi més de 10 m sobre el nivell del mar ja ha de ser l'hòstia d'exòtic.
Bé, tornat a l'aflorament que ens ocupa, en si es tracta d'un aflorament rocós que es troba a uns 200 o 300 m a l'oest de l'estació de tren de la Molina, dalt d’un petit turó dels Prats del Paborde, a tocar de la via del tren i al peu de la carretera de La Molina a La Masella. Un cop sigueu allà, si us bé de gust, podeu acostar-vos fins el dolmen del Paborde, que es troba a quatre passes, al final del mur de pedra; i també fa de bon observar les formes fluviolacustres que genera el torrent de les Pletasses.
C. Alternança centimètrica de gresos i lutites (Fm. Jújols, Cambroordovicià). B. Conglomerats (Fm. Rabassa, Ordovicià superior) A. Gresos, microconglomertas, lutites i roques vulcanoclàstiques (Ordovicià superior). L'estel marca l'aflorament.
Aquest punt és un dels millors afloraments dels conglomerats de l’ordovicià superior (probablement caradocians) del Pirineu (Formació conglomerats de La Rabassa). La seva potència oscil·la entre pocs metres, en la majoria dels casos, i 150 metres. Entre La Molina i Toses és de l’ordre de 40 m. La seva significació geològica és molt rellevant ja que diversos autors consideren que són discordants per damunt dels materials cambroordovicians infrajacents.
Visió general de l'aflorament.
No és pas l'únic lloc on afloren, ja que la formació La Rabassa forma part del massís del Canigó-Carançà. Com la resta de materials d’aquest massís, han experimentat els efectes de la deformació herciniana i de la deformació alpina posterior. La primera ha quedat enregistrada àmpliament en forma de nombroses estructures de deformació (plecs, clivatge, falles etc.). La deformació alpina posterior ocasionà una deformació fràgil localitzada al voltant d’un seguit de d'encavalcaments que poden tenir desplaçaments cap al sud importants.
Un d’aquest encavalcaments és el de Ribes-Camprodon, que situa aquests materials sobre el silurià i el devonià formant els propers relleus de la Tossa d’Alp i Puig Llançada.
Els còdols varien de subangulosos a subarrodonits, localment són angulosos, i tenen una mida màxima de 50 cm.
Els còdols són bàsic ament de quars, pissarres i quarsita i majoritàriament no estan en contacte entre si. Es pot apreciar que estan deformats.
Els còdols de quars s'identifiquen fàcilment.
En primer terme els gresos i lutites de la Fm. Jújols, (Cambroordovicià), i en segon terme, discordants, els conglomerats de la Fm. Rabassa (Ordovicià superior).