La pedrera de quars de la Carena del Forn de Vidre (Vallès Occidental)

Com he explicat en altres ocasions, mica en mica estic procurant catalogar tos els punts d’interès geològic (i per extensió, geominer) del terme de Terrassa i que això acabi publicat d’alguna manera. En un article anterior trobareu una breu introducció a la geodiversitat del seu terme i a la intenció del projecte. Terrassa té un territori molt gran, de més de 70 km2, i si bé força punts d’interès geològic són més o menys coneguts i accessibles hi ha molt camp per córrer del qual no en sé res. Per això agraeixo tots els «cromos» que em feu arribar.

El darrer cromo el dec a en Joan Ubach, el millor coneixedor de l’escata de paleozoica de les Pedritxes. El punt d'interès geològic en sí és petita pedrera de quars que abastia de matèria primera un forn de vidre que hipotèticament hauria d’estar situat a les proximitats del la masia de Ca n’Amat de la Muntanya, però del qual no en tinc constància arqueològica.

Forns de vidre de muntanya? A la Serra de l’Obac? Ara us pot sorprendre però heu de tenia en compte que ben bé fins la postguerra el bosc era un bullit de gent que mantenia petites indústries que transformaven la matèria primera in situ: places carboneres, pous de glaç, pedreres amb els seus forns de calç… i forns de vidre que com a combustible empraven la llenya i com “sorra” per fondre, la pedra foguera (quars) triturada. Així, per exemple, el que avui és el restaurant de la Casa de la Pastora era la casa dels treballadors d’un forn de vidre que hi havia a la Casa Nova de l’Obac. En aquest cas, donat el substrat geològic, podem suposar que el quars procedia dels abundant còdols de pedra foguera que contenen els conglomerats eocens.

Més interessant es la pedrera d’aquesta entrada, doncs no explotava còdols sinó directament un filó de quars encaixat en els materials cambroordovicians de l’escata d’encavalcament de les Pedritxes-La Pineda.

La pedrera és uns metres al sud de la bassa d’aigua contra incendis que hi ha al coll que uneix la Carena del Forn de Vidre i la Serra del Troncó, i fàcil de localitzar per la petita escombrera de cairells de quars ran de camí. La pedrera en si és un clot d’uns 5 m de diàmetre per 3 m de fondària. Poca cosa.

Cal dir que en tota l’escata els filons de quars són molt abundants però la majoria tenen una potència entre centimètrica i decamètrica, són molt primets. Aquest filó, però, assoleix una potència de fins a potser 2 m en alguns punts. Amb un primer examen visual, com està tot molt embardissat, costa de veure quina és l’extensió real i sobretot quina relació exacta guarda amb els materials encaixants: en alguns punts es concordant i en altres discordant o si més no, ho sembla. Realment hi ha un trencaclosques que pinta interessant i deixo per un futur un treball de camp més detallat.

Visió general de la pedrera.

Runam al peu del camí.

Detall del contacte quars-encaixant.

Els materials grisencs corresponen a pissarres i els ocres a piroclast àcids.

El quars és molt trencadís, profundament diaclasat, amb una coloració uniforme blanca. Té petites cavitats o porus mil·limètrics entapissat de microcristalls.

Teniu més cromos com aquest? Feu-me’ls arribar!