El travertí (o popularment, tosca) és una roca sedimentària carbonatada
dipositada en ambients continentals, a l’entorn de les surgències
d’aigües càrstiques i petites cascades, a la zona d’expansió de les
aigües i, de vegades, al límit de les zones lacustres; on la pèrdua de
CO2 i la conseqüent precipitació del carbonat es veu afavorida per
l’agitació de l’aigua i l’acció bioquímica dels vegetals (que en sentit
ampli inclouen tots el organismes fotosintètics, de les cianofícies als
macròfits). Generalment el travertí forma petits nivells irregulars
concrecionaris de colors groguencs i grisencs, amb grans porus que
majoritàriament corresponen a motlles de restes vegetals.
Al Parc
Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac hi ha alguns dipòsits de poca entitat lligats a fonts i
degotalls. Els més rellevants es troben al llarg de les àrees de
descàrrega més actives, com són la riera de Rellinars i la riera de les Nespres (o de Mura). En la cartografi del ICG,
formacions de l’entorn de Rellinars se’ls atribueix una edat Plistocè
superior-Holocé inferior. Les formacions de l’entorn de la riera
de Mura no estan cartografiades (ni he trobat cap treball específic) però se’ls podria atribuir una edat i
característiques semblants. De totes elles destaca per la seva singularitat la cascada acrecional de la Font de Foradot.
 |
| Localització de la Font del Foradot (ICG, 2011). |
La Font del Foradot es troba a uns 200 del casc urbà de Mura. Partint de la plaça de l’església de
Sant Martí cal creuar el gual sobre la riera de les Nespres i continuar pel
corriol que puja pel costat del Torrent del Reixach, entre horts.
Trobareu dos trencalls que sempre cal agafar a mà esquerra (la Font del
Foradot està indicada).
 |
| Aspecte general de la cascada travertínica. |
Aquesta cascada acrecional està generada per
un petit afluent del Torrent del Reixac. Aquest supera la cornisa d'una
petita bauma, els degotalls regalimen per la vegetació higròfila
del caire (heures, lligabosc, esbarzers, molsa, jocs... també la fullaraca que hi cau...) i la va incrustant i englobant. Poc a poc la cortina rocosa ha crescut fins
tocar el terra format un fals mur que tanca parcialment la balma.
 |
| Es possible observar "en temps real" com el carbonat de calci poc poc va encrostonant les lianes i arrels |
 |
| Els botànics veniu, hi sucareu pa! |
A Catalunya trobem nombrosos exemples de formacions semblants, algunes
d'elles de grans dimensions i ben conegudes pel fet d'albergar
importants jaciments arqueològics, com l'Abric Romaní (Capellades), però
aquesta és la única de certa entitat dins el Parc Natural. Crec que seria interessant dur-hi a terme una prospecció arqueològica.
 |
| Els blocs caiguts permeten observa diferents i interessants microfàcies. |
 |
| Avui és un troc: demà serà un macroporus tubular |
Dins la balma hi ha la Font del Foradot que abasteix d'aigua un bassa pel regadiu. Aquesta i la resta de fonts properes al nucli urbà (de la Blanquera, del Formatget, de la Mascarosa, de l'Era, de la Coma, etc.) s'han utilitzat per abastir d'aigua del poble i per regadiu dels horts que es troben a les feixes al llarg de la Riera de les Nespres. L'aigua d'aquesta font es va canalitzar ja a l'edat mitjana i es portava a través d'un aqüeducte per salvar el desnivell de la Riera de les Nepres fins als horts de Can Llobet. Els anomenats Recs dels Horts de Mura són un element catalogat dins els Mapes de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona.
A un centenar de metres trobem el forn de calç de la Blanquera (s. XIX?), excavat en travertins i que aprofitaria els petits aflorament aquesta roca que hi ha a l'entorn per l'obtenció de calç.
