divendres, 17 d’octubre del 2008

Antiga gravera de Can Boada (Vallès Occidental)

Com arribar-hi
L’antiga gravera de can Boada es troba situat davant del camp de futbol Can Boada del Pi, barri terrassenc situat entre la Ronda de Ponent i la serra de les Aimerigues, ja a la perifèria de la ciutat. Entrant a Terrassa des de qualsevol, punt cal prendre les indicacions que menen cap a dita Ronda.

Terrassa és avui una ciutat de 200.000 habitants que fins a les crisis dels setanta i vuitanta estigué dominada per una poderosa indústria tèxtil. D’aquest passat n’ha quedat un extens patrimoni arqueològic industrial i arquitectònic, del qual, el més popular i visible són les altes xemeneies que s’han anar respectant a mesura que les velles fàbriques es tiraven a terra per fer pisos. Paradoxalment, la xemeneia més monumental, la de l’Almirall (63,25 m, la xemeneia amb escala de caragol més alta del món), emblema del perfil de la ciutat no era d’una fàbrica tèxtil: era d’una bòbila. I és que Terrassa tingué també una indústria extractiva i rajolera molt important fins també ben entrats els anys vuitanta del segle passat. Ignoro quantes bòbiles, terrals i graveres modernes hi ha hagut al terme, però pel cap baix, diria que un centenar, de les quals encara en deuen quedar una desena; tres d’elles de grans dimensions: can Misser, la Creu del Conill i el Pla de la Llebre. És del tot injustificable que malgrat aquesta indiscutible importància (al voltant d’aquesta activitat hi ha cognoms de solera burgesa com els Almirall, els Carbonell, els Sagués…) a l’obra en tres volums Història Industrial de Terrassa no se’n dediqui una línia (textilcentrisme?). Això sí: la xemeneia de l’Almirall surt fotografiada un munt de cops.
Aquestes extraccions es beneficiaven (i es beneficien) del importants dipòsits poc consolidats de graves i argiles miocenes i quaternàries que omplen la depressió del Vallès. En el decurs de la seva activitat sovint treien a la llum restes paleontològies que en la seva època causaren sensació i que forniren les col·leccions dels pioners de la geologia local. Avui, moltes han quedat engolides dins el casc urbà condicionant l’urbanisme.
Un d’aquestes explotacions abandonades era la gravera de Can Boada, de la qual n’ha quedat dos curiosos turons testimonis que marcaven la cota d’extracció. Explotaven unes bretxes llimoses grisenc-verdoses de còdols exclusivament paleozoics. Es tracta de materials que corresponen a les fàcies proximals del ventall al·luvial del sistema Terrassa-Viladecavalls (aragonià superior-turolià inferior). Aquesta gravera i el tall que va el tranvassament de la riera del palau permet observar molt bé tota mena d’estructures sedimentàries associades a dites fàcies.
Donada la seva situació al límit al límit del casc urbà és previsible que tard o d’hora quedi engolida pel l’urbanisme voraç. Seria una llàstima que es perdessin aquest dos petits promontoris, elements singulars d’un patrimoni geològic i miner poc reconegut però sens dubte, important a nivell local. La restauració (o ocupació urbanística d’antigues explotacions) no només hauria de tenir en compte criteris paisatgístics, sinó també d’aprofitar, ja que el mal està fet, el valor didàctic de la geologia que ens és mostrada.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Meandre del Burés (Bages)

Com arribar-hi
La fàbrica Burés i el seu veïnat obrer (Castellbell i el Vilar) es troben a la confluència de les carreteres B-122 de Terrassa a Castellbell (km 22) amb la BV-1123 de Marganell a Castellbell. Hi ha una estació dels FGC (línia Barcelona Manresa). Si vens amb vehicle particular pots deixar-lo en aquest punt i recórrer el meandre tant pel seu marge intern com per l’extern. Per recórrer l’intern, creua el pont nou en direcció Marganell i puja per unes escales que trobaràs immediatament després. Només cal seguir la pista principal. Per recórrer l’intern (menys freqüentat, amb millors vistes, però amb seccions geològiques menys interessants), just abans de creuar el pont, agafa el corriol que voreja el canal industrial de la fàbrica Burés. Si baixa molta aigua, es possible que a l’arribar a la confluència del Llobregat amb la riera de Rellinars hagis de fer mitja volta.
Malgrat haver passat centenars de vegades pel costat d’aquest espai en les meves anades i vingudes a Manresa, desconeixia el seu valor natural fins que el vaig trobar ressenyat en una obra de la delegació bagenca de l’ICHN Guia d'Espais d'Interès Natural del Bages (1997), un llibre remarcable i un model a seguir per a immensa majoria guies a l’ús que obvien el patrimoni geològic, o com a molt, en dediquen quatre pàgines banals en la seva introducció. Gràcies a ella he pogut visitar indrets força interessants no gaire coneguts. Us la recomano.
El Llobregat al seu pas per la fàbrica Burés traça un pronunciat meandre relativament apartat de les vies de comunicació que ressegueixen el riu, i manté encara, malgrat la seva intensa humanització (la fàbrica amb el seu el canal i l’assut, els pescadors dominicals, les graveres abandonades, les pistes forestals…) certa qualitat ambiental com ho demostra la presència d’espècies tant emblemàtiques com el martinet blau, el duc, el xoriguer o la tortuga de rierol. També cal destacar dins el seu patrimoni històric i arqueològic, la pròpia fàbrica, el castell (recentment restaurat com a vivenda particular) o l’església.
Probablement caldria buscar les causes del meandre en la falla que es troba en el seu l’istme i que situa en una cota més baixa el dur faralló calcari Bartonià, obligant el riu a descriure una S per rodejar-lo.
A part de l’interès geomorfològic, el tall del riu posa al descobert de manera molt didàctica tres fàcies del ventall al·luvial al·luvial de sant Llorenç del Munt (de baix a dalt):
  • La Formació Vacarisses (Bartonià), constituïda per lutites vermelles amb intercalacions de conglomerats i que correspon a fàcies mitjanes i distals del ventall costaner.
  • La Formació Calsina (Bartonià superior), formada per gresos grisos i microconglomerats, que correspon a fàcies de front deltaic. En la vessant nord del meandre, sota el castell, es possible veure espectaculars estructures d’escapament, com ara pillows d’ordre mètric.
  • Les calcàries, constituïdes per macroforaminífers, bibalbes, briozous i corals (Bartonià superior), que corresponen a fàcies de plataforma soma.