dissabte, 25 d’octubre del 2014

Un tast d'arqueosísmica al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Berguedà)

Tornant amb la família i amics del Moixerò, en Pep ens va suggerir visitar el monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà), recentment restaurat per al Diputació de Barcelona. El cas és que es va convertir en un interessant i inesperat tast d'arqueosismologia. Recomano la visita, val la pena.
L'arqueosismologia és una disciplina relativament nova que complementa o es suma a les no gaire més antigues de la neotectònica i la paleosísmica. És a dir, que és lo últim de lo últim, o si més no, tal com s'entén actualment.
És una disciplina que es basa en l'estudi dels antics terratrèmols per mitjà dels indicadors que romanen en el registre arqueològic com per exemple, capes de destrucció, construccions lineals (viaductes, camins, canal...) desplaçades per la ruptura de la superfície, danys estructurals en edificis, senyals de reparacions, etc.
Penseu que en un  terratrèmol un edifici pateix vibracions longitudinals i transversals deixant indicadors molt característics i diferents dels deixats per altres anomalies del terreny com l'assentament del subsòl, el col·lapse gravitacional, allaus i rierades, etc. En són exemple les dovelles sortides cap en fora de l'arc, la dovella central desplaçada cap avall (!), parets plegades ("ondulades"), fractures conjugades, columnes rotades o amb els blocs que les formen situats en ziga zaga... Aquí us podeu descarregar un pòster amb alguns exemples.
Doncs resulta que cap allà els segles  IV o V hi havia una comunitat d'eremites vivint en unes coves  del talús de la terrassa fluvial del Bastareny. Coves en un talús de grava? No les he vist però per alguns dels blocs de construcció que s'observen en l'edifici i les abundants fonts de l'entorn (una d'elles, al monestir mateix) cal pensar que originalment serien balmes afavorides per al precipitació de travertins de vessant (primera interacció geologia-arqueologia).

Situació geològica de Sant Llorenç prop Bagà, en un terrassa del Bastareny. El substrat està format per guixos i pelites del keuper.
Cap el segle VI o VII fan assentar els eremites sobre la terrassa  i els construïren una petita església (sembla que si el poder els subvencionava el culte els tenia més controlats que no pas fent d'okupes), però l'església bendictina actual es basteix en diverses fases a partir del segle X. Curiosament s'edificà amb la part posterior a ponent i l'entrada a llevant (i no com la majoria d'esglésies romàniques). La raó també és geològica: la part posterior, on hi ha l'altar i el més sagrat, es fonamenta sobre els substrat del vessant del Serrat de les Hores, mentre que la resta està fonamentada sobre les graves de la terrassa, menys consolidades.
Va passant la història fins convertir-se en un gran monestir amb claustre, refectori, hospital, molins, horts.... i ens plantem al dia 2 de febrer de 1428, quan un terrible terratrèmol assolà grap part de la Catalunya Vella: un desastre molt ben documentat en obres com Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya. El resultat és que gairebé que tot el que no s'assentava sobre la roca mare anà a terra o quedà molt malmès. Curiosament va aguantar força intacta la meitat de l'església, que estava edificada sobre roca ferma, .
En taronja, la part del monestir que va anar a terra i el blau, el rebliment de runes i dipòsits de vessant  de marcà el nou nivell de circulació. 
Com era un moment de crisi forta el monestir no es reconstrueix i es procedeix a aixecar una paret per tancar l'església per llevant i a enderrocar i terraplenar amb la runa gairebé la meitat de l'interior de l'església i la terrassa fluvial, elevant el nivell de circulació ben bé 2 o 3 m. D'aquest fet s'havia perdut la documentació històrica, però a molts els sobtava que arran de terra en la paret sud hi hagés una finestra!
A la meitat que es conservà dempeus es podem apreciar moltes estructures arqueosísmiques.
Passegeu-hi i descobriu-les.
El que més sobta, i que es veu millor des de dins que des de fora, és l'evident desplom de les parets.
Els blocs de les columnes estan desplaçats en ziga zaga alguns mm, però suficient per veure's a simple vista.

La paret està ondulada com una ruffle!
Com fou un input inesperat no us puc explicar gaire més, però a veure si algú de vosaltres s'anima  a anar-hi ben documentat pot aportar més detalls.

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Jaciment d'icnites de Ponts (Noguera)

Fa un parell d'anys, un estudiant de batxillerat (o la seva mare, o la seva professora, ara no ho recordo exactament...) va contactar amb mi  per comenta-me que prop de Ponts havia vist el que semblava un jaciment de petjades, si en sabia alguna cosa i si volia anar a fer una ullada. Per les fotos aportades, hi havia moltes possibilitats. Era inèdit? Malgrat la seva ubicació a peu de carretera, molt visible, semblava que no hi havia bibliografia sobre el cas. I li vaig aconsellar el que s'ha de fer en aquests casos: posar-se en contacte amb la gent del ICP.
Situació geològica del aflorament
I així va ser. Un dia hi van fer cap amb l'amic Joan Madurell per confirmar que sí, que eren icnites d'algun vertebrat. Per desgràcia, malgrat que estava convidat, no vaig poder assistir-hi.
El cas és que temps al temps, d'aquella troballa n'ha sortir un estudi fantàstic, amb una metodologia de treball molt professional, el darrer primer premi del Treballs de Recerca de convocat pel Memorial Manuel Vázquez Montalbán Petjades Fóssils prop de Ponts (La Noguera). Estudi d'un nou jaciment de la mà d'en Nil Rodés que ha tingut el detall de citar-me en els agraïments. Gràcies Nil.
Per treure'm l'espineta clavada, fa uns dies, anant de camí a Isona vaig aprofitar per parar i delectar-me amb aquest interessant jaciment.
Visió general del sector principal. Una part molt important del jaciment es va despendre (blocs ocres del terraplè) a principis de l'any 2014.
Un altre punt de vista del jaciment
L’aflorament està situat al SO de Ponts, al marge dret (venint de Calaf) de la carretera C-1412, prop del quilòmetre 3, en que sembla una extracció abandonada, molt fàcil d'identificar.
El conjunt d'icnites principal aflora sobre un estrat de gresos grisos de gra fi d'una potència de 10-12 cm amb un cabussament d'uns 70º i que fan pensar per la disposició en una mena de Fumanya en petit. Altres estrats inferiors i superiors presenten guixos, margues i marques típiques d'un ambient palustre: esquerdes de dessecació, pistes d'invertebrats, taques de reducció i oxidació, marques de branquetes, etc, i també, algunes petjades en condicions d'aflorament pitjors. Om data aquests materials del Priabonià.
En l'extrem esquerre de l'aflorament la densitat de penjades és tal les fa gairebé indistingibles les unes de les altres
En Nil, en el seu estudi, identifica 6 tipus d'animals diferents, totes de de mamífers tetràpodes, tot i que no és fàcil determinar de quins, degut al mal estat de conservació de les impressions encara que la forma, mida i la distribució suggereix que potser es tracta de cèrvids.
Gràcies als blocs despresos es poden observar les petjades amb detall.
Es poden identificar fins a 6 tipus de petjades.