El turó de l'Argila està en ple centre de Terrassa, entre la rambla d'Ègara i el carrer del Col·legi. Al cim hi ha les Escoles Pies.
Gaudeixo com un nen cada mapa que publica l’IGC. Són una meravella no solament des del punt de vista geològic, sinó també com a producte editorial en la millor tradició de les arts gràfiques del nostre país. Comparar un mapa del IGC amb un de l’IGME és com comparar un fitxer RAW amb un JPG…. gairebé sempre.
Si és d’un indret en que poc o molt hi he estat, el repasso amb atenció i cerco aquells elements que soc capaç d’identificar. I si és d’un lloc que conec millor, aleshores afino l’atenció i em delecto confirmant o desmentint les meves idees o cercant algun detall curiós amb la idea de fer-li una ullada el dia que pugui.
Com a terrassenc, el full de la meva vila (més ben dit, el de Sabadell) me’l vaig mirar i remirar (i encara ara), i una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser la gran diferencia en la distribució dins el casc urbà del miocè respecte el quaternari del ventall de la riera de les Arenes.
Si és d’un indret en que poc o molt hi he estat, el repasso amb atenció i cerco aquells elements que soc capaç d’identificar. I si és d’un lloc que conec millor, aleshores afino l’atenció i em delecto confirmant o desmentint les meves idees o cercant algun detall curiós amb la idea de fer-li una ullada el dia que pugui.
Com a terrassenc, el full de la meva vila (més ben dit, el de Sabadell) me’l vaig mirar i remirar (i encara ara), i una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser la gran diferencia en la distribució dins el casc urbà del miocè respecte el quaternari del ventall de la riera de les Arenes.
Mentre que en el mapa de l’IGME (o la versió comarcal que n’ha fet l’IGC) el miocè ocupa gairebé tota la zona oest i sud de Terrassa.... |
...en el del IGC, per l’oest no va gairebé més enllà del transvasament de la riera del Palau, i en el sud, al turó de Can Casanoves i una petita taca en barri del segle XX. |
Potser una de les causes d'aquesta diferència rau en això: actualment tot és sota el ciment i no es veu res. I jo em pregunto: i els pioners de finals del s. XIX i ppis del XX, quan Terrassa era un poblet industrial, que van veure?
Aquesta gent (Palet i Barba, Jacint Elies, Font i Sagué...) veia de tot. Es passaven els caps de setmana trobant defenses de proboscidi, cranis de rinoceront i queixals de hiena pels rodals de Terrassa. Un dels llocs ressenyats era l'antiga bòbila Segués que explotava les argiles de l'antic puig Pasqual (aka turó de l'Argila). Aquesta explotació estigué activa fins els anys vuitanta. Podeu llegir més històries d'aquest indret al bloc records de Terrassa.
Aquesta gent (Palet i Barba, Jacint Elies, Font i Sagué...) veia de tot. Es passaven els caps de setmana trobant defenses de proboscidi, cranis de rinoceront i queixals de hiena pels rodals de Terrassa. Un dels llocs ressenyats era l'antiga bòbila Segués que explotava les argiles de l'antic puig Pasqual (aka turó de l'Argila). Aquesta explotació estigué activa fins els anys vuitanta. Podeu llegir més històries d'aquest indret al bloc records de Terrassa.
El cas és que aquest punt està catalogat per l'ajuntament com a jaciment arquelògic (de fet, paleontològic) per que els nostres pioners trobaren entre altres restes, les del petit cavall Hipparion i una altra cosa molt més interessant: Simocyon batalleri, un representant de la petita família dels ailúrids que actualment només té una espècie viva: el panda vermell.
Per tant, aquest petit turó urbà no és quaternari: és miocè, concretament, Vallesià. I efectivament, si consultem la cartografia de finals del XIX d'en Palet i Barba ja ho va pintar bé: una taca allargada que surt del Portal de Sant Roc (on forma un collet), passa per l'asil Busquets i Can Culapi, el careneja el carrer d'Avinyó i mor entre fàbriques al polígon industrial del segle XX.
Per tant, aquest petit turó urbà no és quaternari: és miocè, concretament, Vallesià. I efectivament, si consultem la cartografia de finals del XIX d'en Palet i Barba ja ho va pintar bé: una taca allargada que surt del Portal de Sant Roc (on forma un collet), passa per l'asil Busquets i Can Culapi, el careneja el carrer d'Avinyó i mor entre fàbriques al polígon industrial del segle XX.
Ooooh! El vallesià...em sembla que veig uns ossets.... |
Perfil del tota la carena del turó de l'Argila, que va del Portal de Sant Roc a la plaça del segle XX. I jo em pregunto: el Puig Novell, un altre turonet interior a la vila, també és miocè? |