divendres, 26 de juny del 2009

Font del Lleó (Vallès Oriental)

Com arribar-hi.
La Font del Lleó es troba al centre de la població de Caldes de Montbui, a la plaça del Lleó. No té pèrdua.
El coneixement de la geologia pirinenca va fer un salt important gràcies a les nombroses prospeccions petrolieres que es fan fer a finals del setanta i principis dels vuitanta. Què hauria passat si s’hagués trobat a Catalunya petroli amb abundància? Doncs que s’hauria explotat. El cert és no es va trobar gaire res (hi ha qui diu de tornar-ho a intentar). Contemporàniament es van fer una sèries d’estudis sobre el potencial geotèrmic del Prelitoral i els resultats confirmaren que era una de les zones més anòmales de la mediterrània occidental, fora d’Itàlia. S’havia trobat el petroli del futur… o sigui, del present! I què es va fer? Molt poc. Que jo sàpiga uns hivernacles experimentals a Sant Cugat.
Però farà mig any va sortir un breu a la premsa local terrassenca explicant que una companyia australiana havia représ les prospeccions amb l’objectiu d’explotar aquesta energia. Una mostra més de com el nostra país encara pesen massa els models de desenvolupament premoderns.
Un indicador del potencial geotèrmic d’aquest racó de món és la Font del Lleó, una surgència d’aigua hipertermal que brolla a ni més ni menys que 74 ºC, la temperatura més alta de l’estat Espanyol i una de les més altes d’Europa. Aquestes aigües com a mínim s’exploten des de l'època romana, quan es construïren les termes encara conservades. De fet la surgència no és directament observable, ja que l’aigua està canalitzada per una galeria molt antiga que no es pot transitar sense un equip especial.
Des d’un punt de vista geològic, la surgència (no la font) està situada al límit de del depressió del Vallès amb la prelitoral, que en aquesta zona posa en contacte el miocè detrític amb els granits.
Fins a mitjans de la dècada de 1970 es pensava que les aigües procedien de l’alliberament d’aigües magmàtiques, però els estudis isotòpics revelaren de que tenia un origen meteòric realimentat principalment des del les graves miocenes, i en molt menor mesura, del granit fissurat. Aquestes aigües s’escalfen gràcies a un sistema geotèrmic profund, que assoliria 110 ºC.
La font del Lleó és un exemple de com un fenomen hidrogeogeològic es divulgat des de tots els vessants (arqueològic, històric, arquitectònic…) menys el geològic. Fins hi tot la informació sobre aquest aspecte que hi ha al museu Thermàlia és clarament insuficient, i en canvi el la gènesi de tot plegat té prou ganxo com per fer-ne una divulgació de més nivell.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Aixo que vol dir que aquesta font no es de origen magmatic?¿ yo em pensaba que si. te res a veure amb la falla valles-penedes?

Isaac Camps Gamundi ha dit...

No és magmàtica en el sentit de que l'aigua procedeixi del magma, però sí en el fet de que s'escalfa degut a una anomalia geotèrmica.

La falla que fa esment el post és justament la falla del Vallès amb la Sª Prelitoral.

maria moncal ha dit...

A Castellar del Vallès hi ha un lloc prop del riu Ripoll que es diu Fonts Calents, crec que l’aprofita una fàbrica de pells, ja que ningú em sap dir el lloc exacte de la font, voldria saber si en tens coneixença i si té relació amb la surgència de Caldes. Gràcies
maria

Isaac Camps Gamundi ha dit...

Maria,
desconeixia l'existència d'aquests font. Se'ns dubte u misteri que caldria investigar. Si la localitzes ja m'ho faràs saber.

Anarcosindicalista ha dit...

Estic buscant fonts d'aigua potable a la zona del Valles Oriental, mes concretament a la vora de Lliça d'Amunt o Lliça de Vall. Conec la font de cal cosconet, pero dubto molt que la seva aigua sigui potable, l'he probat i te un sabor molt fort tot i que el color es ben normal.