Melianta és una urbanització del municipi de Fontcoberta crescuda al voltant de la carretera GIP-5121 de Banyoles a Esponellà (km 3). En direcció a Esponellà, a la sortida de la població a mà esquerra hi ha un petit polígon industrial. Entrant pel carrer Triops, al cap d’un centenar de metres us trobareu el Clot d’Espolla.
El primer cop que faig sentir a parlar de la llacuna del Clot d’Espolla (la Platja d’Espolla) fou en una classe de primer de carrera de la mà del Toni Obrador (l’Obrata pels alumnes). Feia referència a uns curiosos crustacis que hi viuen, els Triops cancriformis, que presenten certa convergència evolutiva als els trilobits. Són uns animalons de 2-3 cm, molt actius, carronyers i depredadors. Viuen en llacunes temporals i les seves postes poden aguantar anys i anys en espera de que la bassa s’ompli d’aigua. En algunes botigues d’animals i de joguines venen uns kits amb un aquari, ous, etc. per tal de reproduir-ne el cicle vital a casa. El cas és que jo volia fer-me amb alguns bitxets d’aquest i no vaig parar de donar la murga a un parell de companys de classe amb cotxe a veure quin dia fèiem campana per anar-hi. La veritat és que com a geòlegs de pro no els feia ni fred ni calor res que fos viu, i no fou fins una desena d’anys més tard, que amb els propis mitjans hi vaig treure el cap.
El Clot d’Espolla forma part dels sistema de sorgències que evacuen les aigües de l’alta Garrotxa, juntament amb el sistema d’estanys de Banyoles, el conjunt de llacunes de la Vall de Sant Miquel de Campmajor i el Fluvià i dolines de l’entorn a l’alçada de Besalú. El Clot ve a ser una mena de sobreeixidor del llac de Banyoles que només s’activa després d’una època de pluges fortes. Visitar-lo quan està sec és tant interessant com quan està ple. Els seu fons és un rascler desenvolupat sobre els travertins del Pla de Melianta, entre les esquerdes qual surt l’aigua amb força (els bullidors). Hi altres bullidors menors per la zona les aigües dels quals són reconduides pels pagesos vers sèquies i desguassos. Un canal, el rec d’Espolla, porta les aigües sobrants fins el riu Fluvià formant un espectacular salt en la seva desembocadura (salt que no he vist i que si algú te l’amabilitat d’enviar-me una foto li agrairé).
Fa uns 5 anys s’ha endreçat i senyalitzat el lloc situant-hi uns plafons informatius. El punt de vista geològic que ofereixen és superficial (al meu entendre). Malgrat els carinyo que els tinc als Triops, no hi ha manera de que situïn la gea al mateix nivell que lo viu, i més tenint el compte que el Clot és un fenomen geològic de primera magnitud. El que s’hi bellugui és un més a més.
El primer cop que faig sentir a parlar de la llacuna del Clot d’Espolla (la Platja d’Espolla) fou en una classe de primer de carrera de la mà del Toni Obrador (l’Obrata pels alumnes). Feia referència a uns curiosos crustacis que hi viuen, els Triops cancriformis, que presenten certa convergència evolutiva als els trilobits. Són uns animalons de 2-3 cm, molt actius, carronyers i depredadors. Viuen en llacunes temporals i les seves postes poden aguantar anys i anys en espera de que la bassa s’ompli d’aigua. En algunes botigues d’animals i de joguines venen uns kits amb un aquari, ous, etc. per tal de reproduir-ne el cicle vital a casa. El cas és que jo volia fer-me amb alguns bitxets d’aquest i no vaig parar de donar la murga a un parell de companys de classe amb cotxe a veure quin dia fèiem campana per anar-hi. La veritat és que com a geòlegs de pro no els feia ni fred ni calor res que fos viu, i no fou fins una desena d’anys més tard, que amb els propis mitjans hi vaig treure el cap.
El Clot d’Espolla forma part dels sistema de sorgències que evacuen les aigües de l’alta Garrotxa, juntament amb el sistema d’estanys de Banyoles, el conjunt de llacunes de la Vall de Sant Miquel de Campmajor i el Fluvià i dolines de l’entorn a l’alçada de Besalú. El Clot ve a ser una mena de sobreeixidor del llac de Banyoles que només s’activa després d’una època de pluges fortes. Visitar-lo quan està sec és tant interessant com quan està ple. Els seu fons és un rascler desenvolupat sobre els travertins del Pla de Melianta, entre les esquerdes qual surt l’aigua amb força (els bullidors). Hi altres bullidors menors per la zona les aigües dels quals són reconduides pels pagesos vers sèquies i desguassos. Un canal, el rec d’Espolla, porta les aigües sobrants fins el riu Fluvià formant un espectacular salt en la seva desembocadura (salt que no he vist i que si algú te l’amabilitat d’enviar-me una foto li agrairé).
Fa uns 5 anys s’ha endreçat i senyalitzat el lloc situant-hi uns plafons informatius. El punt de vista geològic que ofereixen és superficial (al meu entendre). Malgrat els carinyo que els tinc als Triops, no hi ha manera de que situïn la gea al mateix nivell que lo viu, i més tenint el compte que el Clot és un fenomen geològic de primera magnitud. El que s’hi bellugui és un més a més.
4 comentaris:
Hola Isaac! Malgrat que el funcionament hidrogeològic d'aquest sistema no és fàcil d'explicar a la gent no entesa, trobo que t'ha quedat molt bé i clar.
El saltant d'aigua que comentes, que desaigua cap al Fluvià, és el Salt de Martís. En aquesta adreça hi tinc una foto penjada, on es veuen els travertins de cascada com literalment "envolten" la vegetació. Malauradament jo tampoc he tingut ocasió de veure'l funcionant, ja que sol passar durant molt pocs dies l'any com bé dius.
http://www.panoramio.com/photo/6429098
Salutacions.
David
Hola! Referent al salt de Martís, jo sí que l'he vist en "plena efervescència" diverses vegades. Durant una època de la meva vida hi passava sovint per aquella carretera i si anava amb prou temps i havia plogut, m'hi parava una estona. Per desgràcia, no en tinc fotos.
Hola Isaac,
l'altre dia vaig anar al Clot d'Espolla i em van anar molt bé les teves indicacions per trobar-lo (les de la carretera costen de veure). Aquesta setmana estava ben sec, però amb la pluja que va caure i la que s'hi espera aquest cap de setmana, ves a saber si aquesta primavera s'omplirà.
Jo sí que recordo haver vist el salt ple d'aigua, però va ser el juliol del 92 (aquell juny va ploure moltíssim!). Buscaré si tinc una foto i si la trobés te l'enviaria.
Publica un comentari a l'entrada