Tinc el plaer de compartir amb vosaltres l'article La Ruta Lyell: una proposta geoturística per a la divulgació i la didàctica del patrimoni geològic de Catalunya, publicat recentment a la revista Treballs del Museu de Geologia de Barcelona.
En aquest, parteixo d'un fet històric com és que a l'estiu de1830 Charles Lyell dugué a terme una expedició per terres catalanes amb l’objectiu de conèixer el vulcanisme olotí. El recorregut més rellevant partí de Barcelona i arribà a Ceret passant per espais naturals d’alt valor geològic i paisatgístic com Montjuïc, Montserrat, Súria, Cardona, el Lluçanès, la plana de Vic, el Cabrerès, la zona volcànica de la Garrotxa i el massís de les Salines. Com ell va dir:
«With a mule and a guide on foot, who knew a few scraps of French, together with a few sentences of broken patois, and Italian of my own, I got on without one misadventure through a glorious country for a geologist. Saw Monserrat, the salt mines of Cardona, Vich, and the volcanic district round Olot, and returned across the Pyrenees by Massanet to Ceret.»
Aquests país "gloriós per a un geòleg" val la pena ser vist amb els seus ulls. Defenso que la implementació d’una #ruta de llarg recorregut, a semblança d’altres camins temàtics, centrada en la didàctica de la geologia i la interpretació del #paisatge, tot resseguint les passes de dita expedició (Ruta Lyell), pot generar un producte original en la línia del turisme sostenible que aportaria beneficis socioeconòmics i culturals pels territoris que travessi i per al conjunt de la societat. També poso de manifest que per tirar endavant aquest projecte de forma òptima caldria la col·laboració sòlida i assertiva entre diferents actors geològics i ambientals, en especial, aquells que desenvolupen la seva activitat sobre el territori recorregut per la Ruta.
Espero que us agradi i que algun dia aquest projecte pugui passar de la lletra als fets. I sobretot agrair la confiança i l'esforç invertit als editors Yael Díaz-Acha i Vicent Vicedo Vicedo i als revisors Llorenç Planagumà Guàrdia i Enric Aragonès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada