divendres, 30 d’abril de 2021

Travertins amb incògnita a la Riera de Sant Joan (Monistrol de Calders, Moianès)

Una de els raons per les quals el patrimoni geològic està desatès en els paratges protegits és l'absolut desconeixement de la geologia de la majoria seus gestors i tècnics; ei, que no dic que tinguin geòlegs en plantilla (que també), sinó que com a mínim tinguin certa sensibilitat i "els soni la música". Per això ha estat una molt agradable sorpresa conèixer en Josep, un tècnic del Parc de Sant Llorenç, que tot i no ser de l'ofici té una amplíssima cultura geològica i una alta motivació per treballar el tema.

I així em va a portar a veure una sèrie de formacions travertíniques a la Riera de de Sant Joan, prop del molí d'en Sala, per veure quines possibilitats tenien per fer una sortida guiada de cara el Dia Europeu dels Parcs-Setmana de la Natura (que la farem: si voleu venir, és de franc però cal inscriure's escrivint-me un correu).

I bé, hi ha força coses interessant, però en destacaré un parell, i sobretot una que conté una estructura que no sé interpretar. A veure què en penseu.

Edifici de barrera de dimensions mètriques

Els edificis de barrera consisteixen en fitoherms construïts per una complexa associació de macròfits, molses i procariotes. Aquestes barreres s’alcen transversalment al curs de l’aigua riu. El factor desencadenat de la precipitació del carbonat pot ser un simple obstacle que origina una turbulència descarbonatant, i progressivament, van creixent amb suport de la vegetació formant ressalts. Entre el Gorg de Saladic i el Molí d'en Sala hi ha diversos petits edificis en barrera, la majoria d'alçada decimètrica, com aquest dos:


Ara bé, n'hi a un de gairebé dos metres d’alçada que forma una zona estanyada al seu redós, molt colmatada pels sediments i la vegetació. Cap la possibilitat que inicialment tingués un origen artificial però no es detecta cap resta de mur, ni en les zones parcialment esllavissades, que són bon un exemple de com es trenca una coronació i s’acaben formant travertins bretxoides. També un molt bon punt per mostrar exemples de com es formen els travertins incrustants directament sobre les branques i fulles




Con d'enderrocs consolidat per travertí

Al peu de la pista front el Molí d'en Sala hi ha un punt d’alt interès didàctic i científic per la qualitat de l’aflorament. Forma un paquet de prop de 2 m de potència que fossilitza un paleorelleu de margues eocenes, molt ric en briozous i foraminífers.

El cos travertínic cal interpretar-lo com un dipòsit de vessant aglomerat per una incrustació de tosca. Els cairells, en general, no presenten cap granoselecció ni ordre, tot i que s’aprecien alguns tímids plans d’estratificació i alguna filada de grava atribuïble a transport aquós. 



El punt més desconcertant són dues formacions tubulars/embudiformes dins la marga, al límit de l’edifici travertínic; una gran i una més petita. La gran té una crosta endurida que la forra i està reomplerta per fragments de marga col·lapsada i cairells de la vessant. He fet diverses consultes i he recollit diverses hipòtesi, com ara: artefacte arqueològic, cau fòssil, origen tectònic, motllo de soca... ¿Què en penseu?






2 comentaris:

Alexis Vizcaino ha dit...

Jo dic que les formacions corresponen a motllos d'arbres, que creen un ambient oxidant provocant les aureoles de límits RedOx al voltant i paral.lels als límits del motllo. Els arbres podrien haver estat tapats i de fet, morts, pels mateixos sediments de vessant que van ocupant l'espai deixat i ajuden a la preservació del motlle.

Isaac Camps Gamundi ha dit...

És una opció i sembla la més senzilla. Però em costa de veure la causa de la crosta endurida...