El passatge de la Indústria és un pas cobert que comunica el carrer Trafalgar (a l’alçada del nº 26) amb el carrer Sant Pere més Alt (a l’alçada del nº 31). No hi ha cap placa amb el nom i no s’ha de confondre amb el proper passatge de Sert. La parada de metro d’Urquinaona és la més propera.
Difuminat per l’urbanisme, el relleu originari on s’assenten les gran ciutats, i més si estan situades en llocs relativament plans i uniformes, no és gens evident. Posar de nou a la llum la seva paleogemorfologia i la geologia del subsòl és una recerca que no només té interès científic, sinó també cultural, doncs ateny un passat geològic molt recent lligat a la nostra història.
Ciutats com Terrassa, Sabadell o Barcelona estan situades damunt de ventalls al·luvials i piemonts, terrenys on l’anàlisi de la seva subtil microtopografia dóna molta informació sobre qüestions tant interessant com la xarxa hidrogràfica o la neotectònica, aspecte que alhora contribueixen a conèixer millor els riscos geològics (riades, sismes... ), la geotècnia, la història econòmica (pous, aqüeductes, molins, pedreres, terrals...) o l’evolució de l’expansió urbanística.
Tal com expliquen l’Oriol Riba i en Ferran Colombo en la seva obra Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana, un dels accidents topogràfics més característics de la Ciutat Comtal és el Graó Barceloní, un escarpament d’entre 10 i 4 m que separa la Plana de Barcelona en dues unitats: el delta recent del Besòs, holocè (Pla Baix) i la plataforma pleistocena (Pla Alt). Aquest espadat anava de la Trinitat (on atenyia la seva altura màxima) a la plaça Universitat passant per la Sagrera, el Clot, l’arc de Triomf, el carrer Trafalgar, la plaça Urquinaona i el carrer Pelai. Més enllà de la ronda de Sant Antoni s’esvaïa i no és possible identificar-lo.
Originàriament l’urbanisme s’adaptà a aquest graó. Així per exemple, el sector nord de la muralla medieval es va construir resseguint el caire de la cinglera, raó per la qual en aquesta zona el casc antic presenta un traçat en “M” característic. També es canalitzà arran del caire, el Rec Comtal, que procedia del Besòs i bastia la ciutat; fins hi tot es situaren alguns molins hidràulics al peu del talús, per aprofitar el desnivell entre el Pla Alt i el Pla Baix. Alguns indrets on el graó encara és força evident són al claustre de l’església de Sant Anna, que queda al recer del talús, l’estació del Nord, a la que es pot accedir a peu pla des del parc de Nord o bé mitjançant un pas elevat des del carrer Ribes (que segueix l’antic traçat del Rec Comtal) i fins hi tot, ja molt esmorteït, observant el desnivell entre els carrers Tallers i Pelai.
Un dels lloc llocs on quest graó ha “fossilitzat” d’una manera més curiosa és en el passatge de la Indústria, que comunica el carrer de Sant Pere més Alt amb el carrer Trafalgar. És un d’aquells indrets que et transporta a una Barcelona que s’està extingint, de bars rònecs i minúsculs amb entrepats collonuts i clients de tota la vida, merceries i perruqueries econòmiques per jubilades fidels i veïns orgullosos de resistir la disjuntiva entre la degradació i els snobs multiculti. Aneu-hi i observeu que venint del carrer Sant Pere més Alt, el primer tram del passatge transcorre horitzontal, i quan falten pocs metres per arribar al carrer Trafalgar, una escala de 28 esglaons salva un brusc desnivell de més de 4 m! És el graó Barceloní!
L’origen d’aquest accident geogràfic ha estat molt discutit. La hipòtesi més acceptada indica que probablement es tracti d’un escarpament de falla detectable però no visible, amb retrocés erosiu.
Ciutats com Terrassa, Sabadell o Barcelona estan situades damunt de ventalls al·luvials i piemonts, terrenys on l’anàlisi de la seva subtil microtopografia dóna molta informació sobre qüestions tant interessant com la xarxa hidrogràfica o la neotectònica, aspecte que alhora contribueixen a conèixer millor els riscos geològics (riades, sismes... ), la geotècnia, la història econòmica (pous, aqüeductes, molins, pedreres, terrals...) o l’evolució de l’expansió urbanística.
Tal com expliquen l’Oriol Riba i en Ferran Colombo en la seva obra Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana, un dels accidents topogràfics més característics de la Ciutat Comtal és el Graó Barceloní, un escarpament d’entre 10 i 4 m que separa la Plana de Barcelona en dues unitats: el delta recent del Besòs, holocè (Pla Baix) i la plataforma pleistocena (Pla Alt). Aquest espadat anava de la Trinitat (on atenyia la seva altura màxima) a la plaça Universitat passant per la Sagrera, el Clot, l’arc de Triomf, el carrer Trafalgar, la plaça Urquinaona i el carrer Pelai. Més enllà de la ronda de Sant Antoni s’esvaïa i no és possible identificar-lo.
Originàriament l’urbanisme s’adaptà a aquest graó. Així per exemple, el sector nord de la muralla medieval es va construir resseguint el caire de la cinglera, raó per la qual en aquesta zona el casc antic presenta un traçat en “M” característic. També es canalitzà arran del caire, el Rec Comtal, que procedia del Besòs i bastia la ciutat; fins hi tot es situaren alguns molins hidràulics al peu del talús, per aprofitar el desnivell entre el Pla Alt i el Pla Baix. Alguns indrets on el graó encara és força evident són al claustre de l’església de Sant Anna, que queda al recer del talús, l’estació del Nord, a la que es pot accedir a peu pla des del parc de Nord o bé mitjançant un pas elevat des del carrer Ribes (que segueix l’antic traçat del Rec Comtal) i fins hi tot, ja molt esmorteït, observant el desnivell entre els carrers Tallers i Pelai.
Un dels lloc llocs on quest graó ha “fossilitzat” d’una manera més curiosa és en el passatge de la Indústria, que comunica el carrer de Sant Pere més Alt amb el carrer Trafalgar. És un d’aquells indrets que et transporta a una Barcelona que s’està extingint, de bars rònecs i minúsculs amb entrepats collonuts i clients de tota la vida, merceries i perruqueries econòmiques per jubilades fidels i veïns orgullosos de resistir la disjuntiva entre la degradació i els snobs multiculti. Aneu-hi i observeu que venint del carrer Sant Pere més Alt, el primer tram del passatge transcorre horitzontal, i quan falten pocs metres per arribar al carrer Trafalgar, una escala de 28 esglaons salva un brusc desnivell de més de 4 m! És el graó Barceloní!
L’origen d’aquest accident geogràfic ha estat molt discutit. La hipòtesi més acceptada indica que probablement es tracti d’un escarpament de falla detectable però no visible, amb retrocés erosiu.
11 comentaris:
HOLA ISAAC , SOC UN AFICIONAT A LA PALEONTOLOGIA I A LA GEOLOGIA MAGRADA MOLT EL TEU BLOC I SEMPRE ESPERO AMB IMPACIENCIA ALGUNA ENTRADA AL BLOC DE CAMP FELICITATS PEL TEU BLOC. PER CERT JO SOC DE CASTELLAR DEL VALLES ENCARA QUE TREBALLO A TERRASSA MAGRADARIA A VEURE SI ES POSIBLE QUE PARLESIS EN EL TEU BLOC DE LES PEDRERES DEL TRIASIC QUE TENIM AQUI ALA VORA AQUESTES DEL MUSCHELCALK (EM SEMBLE QUE SESCRIU AIXI )NO SE EM SEMBLEN MOLT INTERESANTS GRACIES PER TOT
Agraeixo molt aquest comentari. No em sobra el temps i fer una entrada una mica treballada no és fàcil.
Fa molts anys que no trec el cap per les pedreres de Castellar. Em consta que del monstre de Can Sallent en surten rareses interessants, però no és gaire aconsellable anar a treure-hi el cap. No descarto un dia anar a fer una ullada.
Com sempre, això de les canteres és horrible. M'imagino que això de "rareses interessants" deu ser una fauna semblant a la del Muschelkalk de Montserrat.
Del tema de les canteres em ve al cap la de Ciments Molins al Pliocè de Cervelló (que em toca d'aprop). La de fauna marina que estan convertint en sacs de ciment. S'estan carregant l'últim Pliocè decent que queda a Barcelona, amb la de jaciments que hi va arribar a haver... Fins i tot he sentit dir (fins a quin punt és veritat, no ho sé) que fa uns quants anys van fer desaparéixer alguna resta de cetaci, no fos cas que els hi tanquéssin la cantera i el flux d'euros...
Què hi farem... per cert, felicitats pel bloc.
daquesta pedrera de molins encara conservo algun cranc i algun gasteropode fosil abans si podia entrar (els caps de setmana )ara ya no esta toto el `perimetre vallat una pena ...
Per cert isaac le s pedreres de can sallent y forn del raig les tapen diuen que tenen un impacte mediambiental etc etc .... despres de tants anys ,a vegades no se fins a quin punt aixo es bo .
T'agradarà saber que sobre les extraccions de Cervelló i de Molins de Rei, Depana hi altres persones s'estant movent per mirar de salvar el que es pugui...
Ah sí?? No en tenia ni la menor idea! Què em podríes fer cinc cèntims de quines actuacions estan duent a terme? I ara, ho sento, em surt la part pessimista: I què volen salvar? Molt em temo que no podran salvar res. Serà com un David contra Goliath.
Jo, com l'anterior company, alguna vegada havia entrat a veure que podia salvar (de debó, quan veus un Strombus dels que surten, i penses que podria estar dins d'un sac de ciment quan hauria d'estar en un museu, m'agafa un nosequé...). L'abundància de fauna era increíble (sóc plenament conscient que sense la cantera, la fauna que ha arribat a sortir no hagués ni aparegut en cent anys).
Certament, com m'havíen dit, ara la cantera està vallada. I ho puc arribar a entendre. L'última vegada que hi vaig anar, tal com vaig entrar me'n vaig anar. L'interior de la cantera semblava el corte inglés de gent que hi havia, i algunes fotent l'imbècil escalant per les parets quasi verticals jugant-se clarament el físic. En fi, no m'enrotllo més.
Bona nit!
Aquelles persones que estigueu interessades en donar un cop de mà pel tema de Cervelló i Molins seria bo que us possessiu en contacte amb l'oficina tècnica de Depana (93 210 46 79)
Acabo de llegir la teva entrada i m'he quedat molt sorprés. Mai havia sentit a parlar del graó barceloní. Podria haver passat mil vegades pel passatge de la Indústria i mai hauria pensat que rere aquella escala hi ha amagat un tros de la història geològica de la ciutat! És increïble el que el detall més quotidià pot ensenyar-nos!
Buscar pistes geològiques per Barcelona és com buscar bolets quan n'hi ha pocs. Pura emoció. Podeu fer una experiència molt entretinguda consistent en recórrer pam a pam el barri gòtic i intentar recompondre mentalment la seva topografia. Veureu que el mont Tàber és més complexe del que sembla.
Per saber que fa depana al respecte del pliocè marí del B. Llobregat. cliqueu aquí
http://www.depana.org/public/Qu%C3%A8_fem/Natura%20i%20Ciutadania/El_Plioc%C3%A9_Mar%C3%AD_al_Baix_Llobregat/
molt intiresno, gracies
Publica un comentari a l'entrada