Anant de Manresa a Terrassa per la C-58, un parell de quilòmetres abans de Coll Cardús us trobareu una caseta de la creu roja. A mà dreta del edifici surt una pista que passa per sobre la via del tren i de l’autopista, i que us portarà en pocs metres fins la masia de Can Torrella.
La zona entre la Serra de l’Obac i Monistrol pateix els efectes de no ser ni Sant Llorenç ni Montserrat. Una terra de ningú creuada per mil pistes, carreteres i autopistes, gangrenada per urbanitzacions sense urbanisme, polígons mal girbats, quads i moteros sense seny i, sobretot, devastada per un incendi rera un altre. Tot i això conserva elements patrimonials molt interessants con Sant Pere Sacama, Sant Salvador de les Espases, la Torrota, o masies antiquíssimes con Can Còdol, Sanana, les Vendranes, etc. Des d’un punt de vista geològic l’indret és fantàstic: la riera de Sant Jaume, Ribes Blaves, el turó de l’Escletxa, l’estació d’Olesa, la discordança de Sant Salvador de les Espases, i en general, totes les estructures de contacte de la prelitoral amb la conca de l’Ebre, les fàcies deltaiques de transició cap a Montserrat, etc.En aquesta ocasió us ensenyo un petita curiositat. Els camps de la masia de Can Torrella es troben emplaçats damunt materials de la formació Vacarisses, bàsicament, gresos i pelites vermelles. Els estrats formen un sinforme molt laxe que ha originat una petitíssima conca endorreica, d’uns 20 x 20 m, de tal manera que quan plou es forma un bassal entre els camps. L'única llacuna endorreica semi natural que conec a la nostra comarca. O no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada