Com arribar-hi
Podeu arribar a la Crosa des de la N-II (Girona-Barcelona) i agafar el trencall cap a Vilobí d’Onyar. Travesseu el poble i, sortint a mà dreta, preneu la GI-533. Al cap d’uns 2,5 km sou al poble de Sant Dalmai, enmig de la plana i al peu d’un turó ample de perfil baix i cònic: és el volcà. Si continueu per la carretera, una mica més amunt podeu deixar el cotxe a mà esquerra, en un gredera abandonada acondicionda per aparcar.
Des de que que de nano vaig saber que a Catalunya hi havia volcans, no vaig parar de donar la murga als pares perquè m’hi portèssin. Com el gran moment no arribava mai em consolava llegint un i un altre cop “Els volcans olotins i el seu paisatge” d’en Mallarach i planificant els llocs que aniria a veure. En aquell moment em va sorprendre que a Catalunya el vulcanisme estigués estés més enllà d’Olot, i sobretot, una gran tacota prop de Girona de la qual no se n’explicava enlloc gran cosa. Ni durant la carrera ens en van parlar. No va ser fins molts anys després que em va caure a les mans una guia d’en Pallí i companyia i que vaig començar a salibar. I caram! La visita val molt i molt la pensa. Feu-vos amb aquesta guia que està molt bé!
La Crosa de Sant Dalmai és un volcà típicament freatomagmàtic. D’entrada destaquen les dimensions del cràter, de 1.300 m de diàmetre i 75 de fondària, i la superfície coberta pels materials projectats, de 6 km2. La gredera de Can Guilloteres, on heu aparcat, i una altra de més petita, uns metres abans, és un bon lloc per observar els materials. Fins hi tot hi ha un plafó explicatiu molt ben documentat.
Veureu que s’alternen capes constituïdes per fragments basàltics, amb capes de fragments de granits i roques metamòrfiques i capes mixtes, fruit dels diferents tipus d’erupcions hidromagmàtiques que s’han succeït. D’aquesta gredera surt un corriol que s’enfila fins un petit mirador, i que és un dels únics punts des d’on tindreu una vista global de tot volcà (la foto, molt dolenta, està presa des d’aquest punt).
A mà dreta de l’aparcament surt una camí que arriba al fons del cràter, ocupat per conreus. La seva magnitud és tal que costa adonar-se que estàs encerclat dins d’una anella, però si camineu cap al centre de la plana, veureu que esteu tancats sense sortida en 360º; d’aquí el nom de Crosa, de clot, sot. Aquest cul-de-sac recollia les aigües de pluja i s’hi formava un estany avui dessecat (recuperem-l’ho!). El volcà, a més, amaga una altra petita sorpresa, difícil de veure des de dintre estant, i és que hi ha un petit cràter esbocat, adossat al llavi nord. Correspon a una petita fase estromboliana tardana.
Aconsello que feu una passejada, voregeu el cràter pel seu cim, intentant abastar amb la vista
la magnitud del volcà. Un altra bona panoràmica és un collet que hi ha a la dreta del Turó del Llop, la màxima altitud del con, on hi ha una curiosa ermita romànica fortificada, amb un fossat i tot.
1 comentari:
Hola Isaac,
Es molt interessant divulgar el patrimoni geologic del país. He adjuntat un enllaç al Bloc de camp des de l'imagninorium si no et sembla malament.
Vagi mot bé i salut!
Publica un comentari a l'entrada