diumenge, 13 de gener del 2008

Estació d'Olesa (Vallès Occidental)

Com arribar-hi

L’aflorament es troba al cruament de la carretera B-121 d’Olesa a Vacarisses amb la petita carretera que puja fins l’estació d’Olesa (avui abandonada). Molt a prop hi ha espai per estacionar el vehicles.

Començo aquest bloc amb la fotografia d’un aflorament que de ben segur resultarà familiar i entranyable a generacions d’estudiants de geologia d’aquest país, amb una doble intenció: fer un petit homenatge als meus companys i companys de promoció de la UAB del 92 (especialment a en Xavi , Bítel, Llorenç, Dioni, Juanillo, Tòfol, Tere...); i per altra reivindicar el coneixement del patrimoni geològic com a elements que ha de forment part del la cultura científica de la societat i dels valors naturals del país. Un a reivindicació que impregnarà en tot moment el sentit d’aquest bloc.

Falla o discordança? Així preguntava l’ínclit doctor Obrador als seus alumnes de primer curs any rera any. Després de surrealistes i divertits debats es desvetllava el misteri: una preciosa discordança situada al marge oriental del plec que verticalitza tota una sèrie de materials que abarquen el contacte entre el paleozoic (a la dreta) i els conglomerats quarsítics de la dreta, corresponents a la base del Buntsandstein.

El paquet de bretxes que queda entremig, de no més d’un metre és una autèntica joia, donat que no acostumen a preservar-se aquest tipus de sediments: correspon a un paleosòl d’edat tardiherciniana, de la mateixa edat que els interessants materials volcànics de la franja prepirinenca.

5 comentaris:

Therfer ha dit...

Tota la raó: el patrimoni científic -i sobre tot el de disciplines com la geologia- sembla que queda fóra del que es considera 'cultura' catalana.
FELICITATS PER AQUEST NOU BLOC DE CAMPS!

Anònim ha dit...

Que lluny queden les sortides amb l'Obrador! Gràcies per enrecordar-te dels que vam passar els millors anys de la joventut amb mapes en blanc, coloraines, stereoscopis de camp i bruixola amb clinòmetre... Recordo aquestes sortides amb la sensació de "sabré mai interpretar el que diu la terra?","sabre mai que collons diu aquest home?" Després es va demostrar que si, a ambdues preguntes, i recoradré a en Obrador com un punt bàssic a la meva formació. Gràcies Isaac.

blogmola ha dit...

Hola Isaac,
Soc la Gemma.
Jo no hi entenc un esborrany, però si que et vull fer una aportació, que hauries de tenir en conta per les persones que ja passem dels 40, la vista comença a no estar en el seu millor moment, es per això que en el lloc de com arribar-hi la lletra es bastant mes petita i no sabré mai com arribar-hi.

Una forta abraça a tota la família, be a tu també.

Gemma Gimferrer

Anònim ha dit...

Vaja cracs: L'Obrador, el mega autor del bloc (ole Isaac!)... i uns quants de la generació del 92 que esmentes també, no?. Quina flipadeta de bloc. Ja només faltaria fer un bloc de japi famili!

Paté sense hivern ha dit...

EStimat company,
jo també sóc dels qeu vaig anar a aquest aflorament amb l'inestimable i iningualable doctor Obrador, i després cap a la Riera de Sant Jaume.
Felicitats pel blog i l'entrada....
Per cert, sóc l'unic que creu qeu el doctor Obrador per si mateix mereix un blog?