Estany d’en Cisó (Pla de l’Estany)

Com arribar-hi
Can Cisó es troba al peu de la GIV-5248 que circumval·la l’Estany de Banyoles per la riba oest. En aquest punt no acostuma ha haver-hi espai per aparcar, però pots anar xino-xano des de Santa Maria de Porqueres fins l’esmentada masia i agafar el camí assenyalat que en cinc minuts porta als estanyols.

Al voltant de la desembocadura de la riera Castellana a l’estany de Banyoles es troben tres petites surgències. Dues tenen certa entitat i formen l’Estanyol d’en Sisó i l’Estanyol Nou, i la tercera, una mica més al sud, és l’anomenat Brollador. Són dolines de col·lapse gravitatori inundades, típiques de l’entorn Banyoles i (guardeu-me el secret) de la Vall de Sant Miquel de Campmajor.
Les aigües d’aquesta bassa estan carregades de sulfats (500 mg/L), la qual cosa condiciona una flora bacteriana molt característica que confereix a l’aigua unes variacions de color estacionals molt particulars que van del gris lletós al verd-blavós; i que també canvien de tonalitat segons l’hora del dia i l’estat de l’atmosfera. Sens dubte és un espai que dóna molt joc a aquells afeccionats a la fotografia que vulgeu experimentar.

Volcà del Camp dels Ninots (Selva)

Com arribar-hi
El volcà del Camp dels Ninots es troba a l'oest del casc urbà de Caldes de Malavella. Venint per la GI-673 des de la N-II, just després de passar per sobre la via del tren, a mà dreta us trobareu un petit grup d’habitatges populars (les “Cases del Butà”), on pots deixar el cotxe i recórrer a peu el perímetre del volcà.
Recordo que de nano, indefectiblement totes les col·leccions de minerals incloïen una olivina de Canet d’Adri, una fluorita del Papiol i un òpal de Caldes de Malavella. Aquest últims eren, de fet, uns nòduls molt curiosos d’aspecte botroidal, com una mena de ninotets, molt coneguts per la gent de Caldes, i que es podien recollir entre les argiles de davant dels camps de Can Pol (a la foto).
Aquest nòduls tenen un origen molt curiós. Tot i que històricament s’havien identificat alguns aflorament piroclàstics pels contorns de Caldes, fins a finals dels noranta no es va saber veure que formaven part d’un extraordinari volcà freatomagmàtic del plistocè mitjà, una mica desdibuixat per l’erosió i l’activitat antròpica, això sí.
El cràter es correspon amb el Camp dels Ninots pròpiament dit, reomplert per argiles lacustres i gresos. Originàriament al cràter hi havia una llacuna d'aigües termals altament mineralitzades, responsables de la formació del nòduls d`òpal. Actualment, en aquest dipòsits lacustres s’estan fent excavacions per part de la colla de del Carbonell, amb troballes molt interessants i ben conservades.
Recomano que no sigui cobdiciós deixis estar els ninots en pau. Generacions de col·leccionistes n'han fet acopi i cada cop escassegen més en superfície. Respecta el patrimoni geològic!

Bassal de Can Torrella (Vallès Occidental)

Com arribar-hi
Anant de Manresa a Terrassa per la C-58, un parell de quilòmetres abans de Coll Cardús us trobareu una caseta de la creu roja. A mà dreta del edifici surt una pista que passa per sobre la via del tren i de l’autopista, i que us portarà en pocs metres fins la masia de Can Torrella.
La zona entre la Serra de l’Obac i Monistrol pateix els efectes de no ser ni Sant Llorenç ni Montserrat. Una terra de ningú creuada per mil pistes, carreteres i autopistes, gangrenada per urbanitzacions sense urbanisme, polígons mal girbats, quads i moteros sense seny i, sobretot, devastada per un incendi rera un altre. Tot i això conserva elements patrimonials molt interessants con Sant Pere Sacama, Sant Salvador de les Espases, la Torrota, o masies antiquíssimes con Can Còdol, Sanana, les Vendranes, etc. Des d’un punt de vista geològic l’indret és fantàstic: la riera de Sant Jaume, Ribes Blaves, el turó de l’Escletxa, l’estació d’Olesa, la discordança de Sant Salvador de les Espases, i en general, totes les estructures de contacte de la prelitoral amb la conca de l’Ebre, les fàcies deltaiques de transició cap a Montserrat, etc.
En aquesta ocasió us ensenyo un petita curiositat. Els camps de la masia de Can Torrella es troben emplaçats damunt materials de la formació Vacarisses, bàsicament, gresos i pelites vermelles. Els estrats formen un sinforme molt laxe que ha originat una petitíssima conca endorreica, d’uns 20 x 20 m, de tal manera que quan plou es forma un bassal entre els camps. L'única llacuna endorreica semi natural que conec a la nostra comarca. O no?

Pla de sa Cot (Garrotxa)

Com arribar-hi
El pla de Sa Cot està la peu de la carretera GI-524 entre Olot i Santa Pau, sobre el quilòmetre 5,5, on hi ha el veïnat de Can Xell. D’aquí surt una pista paral·lela a un canal de drenatge que travessa el pla fins el peu del Volcà de Santa Margarida.
Ep, què no toca parlar del Croscat! Això ho deixarem per una altra ocasió, que no tingui cap recurs menys vist. Vull que desvieu la vista i us fixeu amb el pla que es veu a la dreta, entre el volcans del Puig de la Costa, el Croscat i el Santa Margarida. Es tracta d’un antic llac de barratge holocè drenat pel canal que el travessa de sud a nord. L'antic llac està reblert de pelites, sorres i força matèria orgànica. Ignoro a partir de quin moment es drena i deixa de funcionar com un aiguamoll (com la vall d’en Bas), però faria goig tornar a tenir un ambient palustre en un lloc tant estratègic.
Al final del camí, hi ha una bomba volcànica d’uns 1,5 m erigida dreta com un menhir i dedicada a Sant Isidre (si recordo bé). Un altre dia us l’ensenyaré i disquisirem sobre el seu origen.