dijous, 30 de maig del 2019

Paratge de Tudela: tu ens marques el camí (Alt Empordà)

Permeteu-me que aquesta entrada no sigui un itinerari a l'ús de les que faig; que sigui una injecció de moral per totes les persones que malden per conservar el patrimoni natural i el geològic en concret. I sí, fer una mica de política. La política la fas o te la fan.
En menys de 15 anys, la Costa Brava havia passat de ser un paisatge salvatge, bell i culturalment ric a una cosa mig enlletgida i mig aculturada per a consum turístic. Quan es va morir el dictador (al llit), la gent de bona fe pensava que aquesta merda era culpa del "desarrollismo" franquista que emparava el mal fer i desfer d'unes elits locals que no havien de rendir comptes a ningú. Doncs si això era el franquisme, el franquisme, sap greu dir-ho, es viu. El totxo ha fet metàstasi. Potser ara als que tenen la paella pel mànec els costa més de fer la seva: més burocràcia, més estudis ambientals, més oposició de la gent... però, escolta, van fent. Cada dia maten la darrera cala verge o el darrer promontori sobre el mar.
Per això, per a mi, te tant valor que s'hagi tirat a terra el resort turístic del Club Med, al paratge de Tudela, prop de la punta del Cap de Creus; per que es un precedent que significa que de vegades, també es pot guanya terreny, es pot avançar.
1956-2008-2018
Tudela era un dels indrets més salvatges de la ruda península de Cap de Creus, d'una geologia pura i espectacular. Tan era així, que el propi arquitecte, explicava en un carta a Josep Pla que "Quan varen venir a encarregar-me aquest treball m'hi vaig pensar molt abans d'acceptar-lo, doncs em dolia que aquell Pla de Tudela, tan extraordinàriament privilegiat i tan estimat per a mi, fos profanat per males mans; jo hauria volgut que quedés sempre tal com jo l'havia conegut, en estat primitiu i salvatge". I és cert que es va esforçar per fer un assentament integrat al paisatge, com si fos una mena de poblet pescador de 370  bungalous. Es perpetren coses pitjors. 

La cosa s'inaugurà l'any 1962. Jo hi vaig ser-hi l'hivern de 1990 gràcies a les sortides de camp amb en Jordi Carreres (gràcies Jordi!). Em va descobrir indrets memorables, com Can Rabassers, Prat del Fangal, Cala Taballlera, Cala Talabre, la Birba... I no sols pel que fa a la  geologia. Vaig veure, per primer cop, les escasses tortugues d'estany (sí, hi ha aiguamolls a Cap de Creus), una colobra  enorme empassant-se un conill de viu, llangardaixos grossos com el meu braç, un pop arrossegant-se per la sorra d'una cala. I un vaixell de pescadors desembarcant borratxos en una cala, entrar amb dues prostitutes en un refugi, i en acabat, fer tots plegats, senyores i mariners, una costellada. Molt sòrdid.

Passar pel Club Med, era el peatge per contemplar les millors pegmatites de la península. La cosa  aleshores ja havia degenerat del hipisme chic francès al semi-barraquisme decadent de l'òxid, la rajola escantonada i les atzavares seques. Els vigilats et feien males cares i els turistes hivernals ens miraven com extraterrestres. L'any 1998 Cap de Creus va ser declarat Parc Natural i ja es veia que allò no lligava. L'any 2004 Club Med va tancar per sempre, per insolvència del negoci, per la fi biològica del hippisme, deixant el resort abandonat. Quantes urbanitzacions decadents i ruïnoses hi ha per Catalunya? Algunes. Es podria fer la Via Laietana de nou posant en renglera totes pistes de frontó abandonades.
I aleshores va començar un estira-i-arronsa entre l'administració i els propietaris, i finalment, el 2005 Ministeri ho va comprar al propietari per 4,4 milions d'euros: i després va començar l'enderroc i la restauració. Si teniu curiositat per conèixer més detalls d'aquesta història us recomano la Guia de descoberta del Paratge de Tudela, de la geòloga Marta Puiguriguer.
Bé, el cas és que hi havia una urbanització i ara ja no hi és. És un fet més important del que sembla, és un precedent que ens marca el camí. El mal pot no ser irreversible. Una urbanització que es va pensar per a un tipus oci lligat a un determinat estil de vida que aleshores estava de moda va entrar en decadència. Recordeu la febrada pel camps de golf de finals del 90? Quants n'hi ha que malviuen per que que el golf ja no mola tant? Què se'n farà? Tindrem un Detroit de centres comercials amb Ikeas buits assaltats per urban explorers?

Cases fora, la zona s'han convertit en una mena d'àrea de lleure amb un aparcament i un recorregut acotat amb informació diversa sobre la natura i la història de l'indret. Com és habitual, la informació geològica és banal: insuficient per als que hi entenen i incomprensible pels que no. Ja posats jo hagués jugat fort a convertir-lo en una mena "jardí geològic" amb informació específica i densa dirigida a un públic entès; quelcom únic que fes trempar els nostres cervells. Sense complexos.
Tal com he dit, no en faré un itinerari d'aquesta sortida. Si de cas podeu trobar-ne un a Illustrated field guide to the geology of Cap de Creus, d'en Jordi Carreras i Elena Druguet. Jo us penjo unes quantes fotos per que feu salivera i us hi deixeu caure. Si pot ser, entre setmana.