Fossa de Ferran-Pujalt: una estructura tectònica de llibre poc coneguda (Segarra)

Farà un quinzena d’anys l’ICCGC va penjar en obert els model DEM de Catalunya en una malla de 2×2 m. Descarregar allò per Internet amb els mòdem eren hores i sortia més compte comprar el CD amb les dades. Ara ens podem descarregar dades LiDAR amb una precisió i quantitat d’informació estabornidora amb un clic, però aleshores recordo que allò tant bàsic em va fascinar i m’hi vaig passar bones estones auscultant el model d’ombres jugant a reconèixer estructures que em fossin familiars o em sorprenguessin.

Una cosa que em va cridar l’atenció era que a la Segarra, entre Pujalt i Ferran, en una zona de topografia tabular  hi havia una petita vall que tallava de biaix les altres valls de tal manera que a un costat teníem uns torrents  que anaven en sentit SO (tributaris del riu Sió), i que quedaven interromputs per una rasa de fons pla i d’uns 300 m d’amplada continuaven com si res a l’altre costat. Que jo sàpigues els rius no s’entrecreuen, allò no podria ser una vall fluvial, havia de ser una estructura tectònica posterior a l’encaix de la xarxa fluvial, poc emmascarada per l’erosió, i per tant, geològicament força recent. I sí, cercant per al xarxa vaig trobar finalment dues referenciés, una a la tesi de Jaume Calvet (Contribución al conocimiento geomorfológico de la Depresión Central Catalana, 1977) i l’altra catàleg de patrimoni geològic de l’IGME (curiosament no està catalogada a d’EIGC; espero que hi surti en aquesta futura actualització que mai arriba...). Més tard apareix publicat en un peiper de X. Berastegui i M. Losantos, però no ara no el trobo en lloc!

En puntejat negre les falles i en puntejat blau els torrents que queden interromputs per la fossa. 

En definitiva es tracta d’una fossa tectònica de petites dimensions, molt ben definida per la topografia, poc coberta per la vegetació; per tot plegat constitueix un exemple didàctic de primer ordre, un espai perfecte per explicar al camp i en un matí aquest tipus d’estructures i les seves implicacions morfoestructurals.
Aquesta estructura està regida per una falla en tisora que genera dues foses; la principals d’uns 6 × 0,5 km  i una molt més petita a l’extrem oest de 2,5  × 0,25 km. En al foto aèria també s’intueixen algunes fractures més curtes paral·leles a les falles principals.

Us convido a repetir un petit recorregut de poques parades que vaig fer d’una esgarrapada, per la zona centre oest; però probablement si algú s’anima a explora el sector est trobarà coses interessant i es podria animar a explicar-les.

Comencem observant quin és el substrat de la zona afectat per les factures. Es tracta de la Formació Tàrrega, formada per dos tipus de materials: les calcàries lacustres i les margues illims.

Parada 1. Arranquem a l’entorn de la carretera N-141a, de Conill a Pujalt, just després del trencall al mas de Torre Català on hi ha una petita pedrera abandonada de calcàries lacustres de la Formació Tàrrega. Val la pena fer-hi un cop d'ull per veure un tall fresc del substrat on s'encaixa la fossa. Sobre aquestes calcàries trobareu força literatura paleontològica.

Vista general de la pedrera. El nivells més foscs contenen restes vegetals. També hi a nivells i nòduls de chert.

Parada 2. Un centenar de metres carretera enllà, en una corba marcada hi ha un aflorament de margues i llims de la Formació Tàrrega.

Parada 3. Està al marge del trencall que va a Pujalt. Tal vegada sigui l'aflorament més interessant doncs a causa dels esbaldregalls de vessant, col·luvions i la vegetació que oculten el pla de falla tal vegada és únic lloc on es pot veure nítidament gràcies al que sembla una explotació d'àrids abandonada. Confesso que em costa de discernir a cop d'ull si el material fragmentat en blocs de grans dimensions són esbaldregalls o la pròpia bretxa de falla.

El terme A correspon a les calcàries lacustres i el B a les margues. A la foto petita es veu molt bé el pla de falla.

Esquema interpretatiu

Parada 4. Si us atureu al mig de la carretra que enfila a Pujalt sereu al "depocentre" de la fossa tectònica i tindreu una magnífica visió d'aquesta estructura.

Parada 5. Ens arribem a dalt de tot del castell en runes de Pujalt cercant una vista panoràmica. S'intueix força bé però potser no és la millor perspectiva. Queda pendent  fer una bona ronda pels turonets que delimiten el marge de l'estructura cercant la millor vista.

Vista panoràmica des del Castell de Ferran.

Parada. 6. Us recomano que gireu cua i aneu a Ferran no per la carretera principal si no per un pista que circula per dins la fossa, per costat sud, així teniu una visó general.
Quan arribeu a l'entrada de Ferran, on hi ha la bàscula de pesar camions, és potser l'indret on millor es veu el "gap" que hi ha entre els torrents d'un costat i l'altre de la fossa: el poble està al costa d'una vall ben encaixada que sembla sortida del no res, com si no tingués capçalera; si mireu cap el nord, més enllà del cementiri, si que s'intueix que hi ha una vall ampla que no va enlloc. Després, el que podeu fer és anar fins el cementiri i tenir una panoràmica en sentit oposat.

Bé, com he dit això són quatre notes per animar-vos a visitar la Fossa de Ferran-Pujalt. Estic tant convençut de l'interès científic i del potencial didàctic d'aquesta estructura que bé valdria per ella sola una petita guia. Gaudiu-la.