Quan vàrem acabar la carrera, en Bítel i jo ens conjuràrem per no perdre el contacte. Vàrem pensar que una bona manera de fer-ho era cartografiar el triàsic de la zona de Matadepera, i al final, presentar-ho a les jornades d'Estudiosos
de Sant Llorenç del Munt. També era una excusa com una altra per sortir a pasturar a la muntanya, fer-la petar, trencar la rutina i aprendre. Hi ha qui va amb la bici i hi ha qui busca bolets. Altres van a fer fotos i hi ha qui va al senglar. Nosaltres fèiem mapa.
No és una zona molt gran, però aviat ens adonàrem de que era més complexa del que crèiem. I que el que tenia realment suc no era el triàsic (que també), sinó la possible existència d’una falla del sòcol paral·lela a la riera de les Arenes i que trencava la serralada prelitoral en aquella zona.
Les cartografies d’aleshores (anys 1994-1997) no marcaven la falla (ara, en el mapa del IGC del 2011 tampoc no s'expressa tal com jo m'ho imagino); i si hi és, els potents sediments quaternaris acumulats per la riera de les Arenes probablement no la deixen veure. O sí? Potser és que ningú s’havia patejat la llera a consciencia i en algun punt tal vegada hi havia alguna pista. Som-hi!
Durant anys vaig estar, ara ja sense en Bítel, sortint de tant en tant a fer el 1:5000 de la conca alta de la riera de les Arenes. I efectivament, el quaternari no ho tapava tot i hi havia alguna clapa triàsica, a Can Torrella, i eocena aigües amunt. Però la sorpresa majúscula va ser quan ja estava cansat d’aquesta història, i pam!, surt una taca petita de paleozoic al mig de la llera, quelcom totalment inesperat. I allí es va quedar.
|
Passaven els anys i confiava que aquest aflorament sortís en la cartografia del IGC, a veure com l'interpretaven, però el cas és que en el full del 2011 (una meravella, cal dir-ho) no hi surt: continua inèdit! Aquesta taqueta de paleozoic està situat just al nord del caire de la falla del Vallès, en una zona de gran complexitat tectònica (quadradet de color blau. Base cartogràfica del IGC). |
Bé, i si és inèdita l'hem de donar a conèixer en pro de la ciència. I ara geòlegs i geòlogues, us l’ensenyaré. I al final si algú hi entén de paleozoic i metamorfisme
(no és el meu camp) i veu que la cosa és interessant, li faig ara i aquí una proposta ben honesta: fer un parell de sortides per mirar-ho bé i escriure a mitges un peiper per la propera trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç, al 2013. Fa?
|
Aquest aflorament està situat al bell mig de la llera de la riera de les Arenes, a Matadepera, a l'alçada del carrer Francesc Gimeno i al peu de la nova escola. No té més de de 90 m de longitud per 25 d'amplada, i aflora discontínuament cobert per les graves de la llera.En l'esquema marquem el alguns punts significatius. Marró: metapelites i metaignimbrites. Rosat: granitoides (probablement aplites o potser granodiorites). |
|
1. El sostre de l'aflorament, molt rubefactat, és perfectament identificable, cobert per un quaternari antic endurit que presenta un cabussament d'uns 30º (neotectònica?).
2. En escassos 90 m hi ha una diversitat litològica considerable, plena de matissos molts dels quals, honradament, se m'escapen. El primer tram, d'uns 5 o 6 metres està constituït per metaignimbrites riolítiques amb intercalació de capetes de quars. |
|
3. Paulatinament, les roques pressenten un aspecte més tectonitzat, caòtic i pelític, amb uns tons més grisencs, que acaben en un petit tram d'un 0,5 m de metapelites blavoses (a l'esquerra) amb un especte i consistència semblant a la salbanda de Ribes Blaves. I ull que dic semblant, per que malgrat perdre la consistència, no perden el clivatge. Una altra cosa que em fa ballar la barretina. Són els pròdroms de la falla del Vallès? |
|
4. Concordant al tram blau anterior hi ha un altre paquet de mig metre amb un alt contingut d'òxid de ferro, que podria indicar algun tipus mineralització alterada. |
|
5. Concordant amb les roques metamòrfiques aflora un petit cos filonià, probablement una aplita. |
|
6. En aquest punt tornen a aflorar les metapelites blavoses semblants a les de Ribes Blaves, de nou associades a trams amb òxids de ferro. Potser és una repetició de la sèrie per causes tectòniques? Caldria mirar-ho millor. |
|
7. De nou, un petit filó d'aplita. N'hi ha encara de més petits (25 cm de potència o menys) que no he cartografiat. |
|
8. En aquest punt es forma una petita bassa on l'aigua adquireix un to rojenc a causa dels òxids de ferro... El curiós és que feia dies que no plovia... i ha una una mica de surgència? Cal tornar-hi! |
|
9. Aquesta zona és possiblement la més interessant. L'encaixant està format per metaignimbrites i hi ha un filó corcordant d'aplita que està clàrament cisallat i partit en 3 trossos grans i força més de petits, de menys d'un pam. |
|
10. Metaignimbrites i metapelites afectades per cisalla. |
|
11. L'aflorament s'acaba de cop i les metaignimbrites dibuixen un petit ressalt. Des d'aquí és veu un panoràmica general. |
Ei, si algú s'apunta a mirar-ho, que es posi en contacte amb mi.
.
4 comentaris:
Ja pots imaginar que m'apunto. Això no pot quedar així... A veure si ve algú més de la Japi Family! Gràcies per enrecordar-te d'aquets dies de camp.
Beatle (Bitel)
Sí senyor, bona troballa!!
Molt bona aquesta troballa. No hi ha res com gaudir del temps lliure per descobrir noves coses... a l'any 2012! Molt interessant la surgència també. Ja saps que si vols alguna coseta de minerals pots comptar amb mi sense embuts!
Salut!
Josep Lluís,
de temps lliure molt poc... això si, ja tinc l'expert en paleozoic. Ens mirrarem la mineralització amb carinyo i et direm alguna cosa.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada