Lo de les gúbies és una excusa per
parlar sobretot d'una altra cosa. Tinc la sort de treballar amb la
Montse, una Tortosina enamorada de la seva petita pàtria ebrenca.
Gràcies a ella he pogut aconseguir un exemplar del llibre Roques del
Port, publicat pel Grup de Recerca Científica “Terres de l'Ebre”.
No us deixeu enganyar pel títol, doncs no és una guia
d'identificació petrològica com podria ser una guia d'ocells dels
Ports, per exemple, sinó un autèntic manual de geologia regional,
al nivell de guies com Menorca, el naixement d'una illa.
La geologia té la mala sort de ser poc
coneguda pel gran públic i això obliga sovint, a que les guies
divulgatives han de dedicar part dels seu contingut a posar en
antecedents els seus lectors. En aquest cas, Álvaro Arasa Tuliesa
dedica gairebé mig llibre a explicar els fonaments bàsics dels
principals conceptes geològics que seran necessaris per entendre
l'altra meitat: petrologia, estratigrafia, sedimentologia i
tectònica. Pels iniciats ens pot sembrar sobrer, però valoro que
sigui un resum molt encertat, i sobretot, rigorós i actualitzat. Ja
m'agradaria a mi que molts dels llibres de Ciències de la Terra de
batxillerat tinguessin la meitat de rigor.
La altra meitat repassa, en primer
lloc, la història geològica del Port, i la segona, la seva
hidrogeologia. Tot està molt ben explicat i il·lustrat, però
sobretot vull destacar l'encert didàctic que suposen blocs diagrames dels
paisatges corresponents a cada període. Només amb això, i
millorant el grafisme, tindríem una eina de divulgació senzilla,
breu i molt eficaç de cara entendre què va passar en aquell racó
de país al llarg dels milions d'anys.
La seva lectura em va fer venir
enyorança de la darrera vegada que vaig visitar aquell país, ja deu
fer potser 6 o 7 anys, i vaig anar a remenar les fotos que vaig fer,
no gaire bones, però que be valdrien per explicar alguna cosa xula
com les Gúbies del Parrissal. Una gúbia és un enformador amb la
fulla semicircular, i ben bé, a l'indret del Parrissal, cap la
capçalera del riu Matarranya hi ha un rascler generat sobre un
sistema de diàclasis profundes en malla que ha generat un paisatge
molt agrest de pinacles calcaris i profundes i estretes barrancades.
Pera cedir-hi heu d'arribar-vos fins al
poblet de Beseit, a la Matarranya, a pocs quilòmetres de
Vall-de-Roures. Des del poble poble mateix surt una pista
perfectament indicada, paral·lela al riu que dóna nom a la comarca.
 |
| De camí cap a l'àrea d'esplai del Parrissat ens trobem amb curiositats com aquesta: una diàclasi amenaçadora partint un petit túnel. |
 |
| El Matarranya del camí cap el Parrissal. Porteu banyador i toballola! |
 |
| Ja s'albiren aquestes ganivetes de pedra. |
 | ||||
| Guapo, eh! |
 |
| Gúbies! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada