La platja eocena del llom dels Pivers (Vallès Occidental)

A l’entrada de Rellinars per la B-122 venint de Terrassa, has d’agafar el primer trencall a mà esquerra, al costat de la plaça, i seguir un centenar de metres tot recte. Passaràs per davant del poliesportiu, i tot seguit, has de trencar pel primer carrer a mà dreta, i immediatament, de nou a mà esquerra per un altre amb forta pujada, que és l'avinguda de Vacarisses.

Vista de les Serres amb les tres parades principals.

El llom del Pivers és un petit massís muntanyós limitat pel la riera de Rellinars, el torrent de l'Alzina i el Llobregat. El seu punt més alt és el turó del'Escletxa, al qual ja vaig dedicar-hi una entrada. No és un lloc que surti gaire a les guies excursionistes malgrat hi passi el GR5 de Sant Llorenç a Montserrat. El gran incendi del 1984 ho deixà tot pelat deixant a la vista antigues feixes, barraques de vinya, cups... i estrats. Per això, des d'un punt de vista geològic la cosa es posa interessant, doncs en un espai relativament petit podem passar de les fàcies de ventall costaner mitjà-distal a les de plataforma carbonatada. Això facilita la tasca d'explicar la gènesi d'un aparell sedimentari tant extens com el de Sant Llorenç sense excessives parades ni llargues caminades: a Can Torrella de Baix (Matadepera) es poden observar les formacions basals (Mediona i Cairat). A l'Obac i a la Font dels Carlets les del ventall proximal, aquí, les de ventall distal i front deltaic; i per últim, i al meandre del Burés, les de prodelta i plataforma soma. Més o menys és aquest l'itinerari que organitzo quan porto gent a Sant Llorenç per conèixer la seva gènesi.Qui s'hi anima?

Un indret amb un parell de bons afloraments és l'avinguda de Vacarisses (de fet, una pista forestal) a la urbanització de les Serres, per sota dels dipòsits d'aigua de Rellinars, amb tres parades remarcables.

1. Ventall distal: la plana fangosa

A les darreres cases d'aquest carrer ja es pot observar el primer tram d'afloraments constituït per llims arenosos d'un roig intens. A voltes amb una estructura molt compacta i massiva amb algunes taques de reducció, a voltes intensament rubefactades i bioturbades per arrels. Les arrels venen marcades per les línies irregulars verticals de to verdós.

Hi ha un punt molt concret "de llibre", en que om pot trobar motllos d'arrel farcits per les graves de l'estrat superior, amb tots els detall. L'erosió va actuant sobre el talús llimós i de tant en tant queden al descobert exemplars de dimensions considerables (10 cm o més de diàmetre). En el sostre també hi ha calcs de càrrega i escours reomplerts de gravetes fortament reduïdes.

A la imatge següent es pot apreciar un petit motllo d'arrel força curiós, amb una secció frontal principal i una arrel lateral que hi arrenca fent 90º.

 

2. Font deltaic: una barra de desembocadura

Correspon a els materials que es troben per sobre del llims. Aquest aflorament és un exemple bastant clar de barra conglomeràtica de desembocadura. 

La seva composició és a ull, d'un 75% de còdols mesozoics i un 25% de còdols quarsítics ben arrodonits. La matriu està granosuportada fent evident el rentat de fins per part de l'acció de les onades.

3. Font deltaic: la platja

A punt d'arribar a una fort revolt, hi ha un aflorament preciós. La barra conglomeràtica s'ha anat afuant i té una potència de mig metre. 

En el sostre d'aquest estrat hi ha un lag de còdols imbricats amb perforacions, típics de la zona de nearshore.

Un detallet curió per al bon observador, és que ficats entremig d'alguns d'aquest còdols del lag i ha acumulacions no rodades de foraminífers. Probablement els fòssils més penjats de Sant Llorenç.

Per sobre tenim unes sorres amb laminació creuada i una mica més per sobre, unes sorres bioturbades per Ophiomorpha, que s'interpreten com galeries d'alimentació i vivenda d'un crustaci decàpode. El típic cranc que brosteja a uns metres de la platja.