La vila de Caldes d'Estrac està a uns 7 km al nord de Mataró, ben comunicada mercès a la línia de FFCC Barcelona-Maçanet, l'A-2 i la C-32. La font termal d'Estrac es troba davant de la façana nord dels banys públics, sota l'ajuntament.
Jo particularment he de dir que estic enamorat d’aquest poble. Una companya me'l va recomanar per la seva tranquil·litat malgrat la proximitat a Barcelona. Em vaig adonar que aquesta pau sense guiris torrats era històricament recent i hi havia evidències de que el poble havia viscut temps més puixants. Arreu hi ha torres modernistes, algunes prou ben conservades i d'altres en al més absoluta decadència o abandonades. Destaca la petita Vila Vella, amb l’església de Sta. Maria com element principal, arrapada sobre un mini turonet granític al caire de la riera de Caldetes. Encara més arran de la riera està l'ajuntament i sabent com les gasten les llevantades del Maresme no sembla gaire prudent.
La clau és que al peu d'aquest turonet hi ha una déu termal coneguda de ben antic. En els entorns hi ha restes d'assentaments ibers que probablement coneixien aquestes aigües, però el que és segur és que els romans en feren un aprofitament intensiu. La Via Augusta passava per Caldes i hi establiren uns banys localitzats on ara és l'ajuntament. Durant l'edat mitjana, el 1219, on ara hi l'església, una comunitat religiosa hi establí un hospital en virtut de les propietats del termalisme i finalment, la Cort Reial hi feu construir una residència per si el rei o la seva família hi volien prendre els banys. Aquesta Casa del Rei fou l'origen del nucli urbà de l'actual Caldes d'Estrac. Però l'època d'esplendor màxim arribà a principis del XIX amb la construcció d'un balneari i sobretot amb el ferrocarril, que va permetre l'assentament d'una nombrosa comunitat d'estiuejants de la burgesia barcelonina. Fins hi tot hi havia un petit aeròdrom. Aquest tipus de lleure termal va passar de moda als anys 60 del segle XX i deixà per tot Catalunya un rosari de balnearis abandonats (la font Pudosa, la Puda...) al llarg de les fractures continentals del Solc de València (és una manera com una altra de veure-ho...)..
L'aqüífer de Caldetes resideix en roques granítiques intensament alterades i diaclasades, fet que afavoreix una alta porositat secundària. La captació d'aigua es produeix pel tall d'un dic de felsita, més permeable que el granit, el qual provoca un drenatge en tota la seva superfície de contacte i en fondària, provocant l'ascensió vers la superfície d'aigües pregones a una temperatura de 38 ºC, que d'acord amb el grau geotèrmic mig podria procedir d'un fondària mínima de 600 m. Per accedir al dic de felsita es va construir en el seu dia una mina de 23 m que canalitza i recondueix l'aigua vers els establiments termals.
1 comentari:
Jo hi vaig anar i em vaig hospedar en Kalima Bed and breakfast, una casa modernista a primera línea de mar i va ser com un oasi.
Publica un comentari a l'entrada